«Quan no sents la vida i arriba un moment que acabar sembla la teva única sortida, pots cridar, cridar, més enllà del cos i més enllà del teu Univers, perquè és possible que siguis escoltat, aquí o en un altre costat. Crida, crida tan fort, que el teu crit, esquinci la tristesa i obri una escletxa cap a la llum». Aquest és un petit fragment del text de Diana Nieto «Quan no sents la vida». Forma part del llibre col·lectiu i artístic El fruto del suicidio que ha tirat endavant Fabricants de Futur. L'ONG volia donar resposta a una demanda que feia temps havia rebut: «La necessitat d'expressar aquest patiment dins un espai segur».
Poques vegades la nostra societat afronta la mirada envers el suïcidi. Encara tenim molts tabús i pocs recursos per parlar-ne. Fins i tot s'amaga com un estigma tot que ara hi ha països, com Anglaterra, que tenen ministeris dedicats a salut mental. És això el que busca trencar aquest llibre. «Totes les persones que hi han participat han pres, i estan prenent, la decisió conscient de viure», admet l'artista Amelia Burke, integrant de Fabricants de Futur i fervent defensora d'aquesta mena de projectes socials i artístics, quasi catàrtics. Burke segueix: «Aquesta consciència de tenir vida és, potser, el regal més important que el contacte amb el suïcidi ens ofereix. És el regal de ser sensible, de l'empatia i de la comprensió».
Obra que il·lustra la contraportada del llibre.
En abordar aquest projecte, Burke va començar observant-se a si mateixa, la seva pròpia creació i com va ser influïda pel suïcidi del seu pare quan ella era petita. Va sondejar la seva família «i tothom estava d'acord». Després va «cercar les paraules» per poder demanar material sobre el tema a persones desconegudes i que ho havien viscut en primera persona. Cap d'ells, a excepció d'un cas, ho havia expressat mai en paraules. «Calia avançar amb delicadesa», reconeix. La xarxa, a poc a poc, es va anar ampliant, «hi havia interès». També amb integrants de Grups d'Ajuda Mútua de Salut Mental. Per a Burke, l'interessant del llibre és que no es tracta d'un estudi anònim de casos, «des de la perspectiva psiquiàtrica, sinó que és l'experiència real d'unes persones que per voluntat pròpia l'han volgut compartir». Burke assegura que tots els participants han expressat que, per ells, «ha estat un exercici beneficiós».
Obra titulada 'Renacer' d'Emmy Mascian.
La mirada positiva
La mirada positivaMalgrat que tots reconeixem la duresa del suïcidi, el llibre té la voluntat de transmetre alguna llum, d'aquí el seu títol. «Hi ha coses positives que podem aprendre, algunes sensibilitats que apareixen, una part de nosaltres que es desperta i pot reconèixer les persones vulnerables, superar les nostres pors a apropar-nos a elles», diu Burke. Ella ho diu per experiència pròpia. Ha conegut fins a sis persones, de diferents edats i amb diferents vides, que han viscut aquest moment.
El llibre és un recull de sensacions i emocions expressades a través de poesia o narrativa i acompanyada de dibuixos, pintures i fotografies. Mohammad Sabir, un dels artistes col·laboradors, ho resumeix: «La luminiscència dels artistes en aquesta foscor inexorable i sense pietat, és la guia cap a la llum».
