02 de juny de 2020
02.06.2020
L'Empordà
Figueres

La Biblioteca de Figueres inventaria el fons epistolar històric per fer-lo accessible a les xarxes

La bibliotecària Ester Archè constata l'existència de més de 250 remitents diferents del 1922 al 1948

02.06.2020 | 09:13
Una de les cartes del fons històric de la biblioteca de Figueres

Les biblioteques són un espai de cultura, d'intercanvi i de cohesió social. Així ho marquen les directrius de la Unesco. Aquests equipaments tenen una vida pròpia i, durant aquests dies de confinament, la bibliotecària Ester Archè s'ha encarregat d'aproximar-se a la que traspua de la cor­respondència històrica que la biblioteca Fages de Climent de Figueres conserva. Es tracta de 2.750 cartes rebudes i trameses que daten entre 1922, quan es va inaugurar el centre al carrer Moreria, fins al 1948, quasi deu anys després d'acabada la guerra. Les cartes, doncs, reflecteixen l'estat anímic de cada moment i són un mirall al nostre passat.

Inventariar tota aquesta documentació exigeix una persona pacient. Les cartes ja estaven digitalitzades, però la voluntat era ara poder-les compartir a internet, a través de la xarxa Regira, perquè tothom hi tingués accés. Per això calia que totes elles tinguessin la corresponent descripció. Archè ja havia començat a fer-ne l'inventari abans del confinament, «durant les estones que em deixava la feina diària». La directora, Nati Vilanova, explica que es tracta d'una documentació que ja havia estat consultada per diferents especialistes com Jordi Llovet, Alfons Romero o Sebastià Roig. «Es trobava en uns fitxers d'anelles molt rovellats i delicats i calia anar amb compte de no perdre l'ordre», comenta Vilanova.

Així, per una banda, hi ha tota la correspondència rebuda –s'han constatat 250 remitents diferents– i tota l'enviada, fins al 1942, «de la qual es guardava una còpia manuscrita». Quasi totes les cartes a partir del 1924 s'identifiquen amb un codi alfanumèric, «que és el mateix que porten els dietaris de la biblioteca», on es recollia el dia a dia del centre, i que també estan digitalitzats. Tant Archè com Vilanova reconeixen que allò que té d'interessant aquesta correspondència és, per una banda, el vessant tècnic i professional perquè hi ha moltes cartes de les bibliotecàries o auxiliars responsables com Olga Kirchner, Carme Banús, Aurèlia Sabanés, Justa Balló, Adela Riera, Antònia Feixas, entre altres, als responsables de la Direcció General de Biblioteques, com Jordi Rubió, i a altres biblioteques populars.


Una de les cartes datades el 13 de juny de 1938.

Per l'altra, l'interès és que les cartes permeten endinsar-se en la vida de Figueres. Archè explica que llegint-les «es veu reflectit, des de l'inici de la guerra, els bombardejos, el canvi amb el primer franquisme...». El 30 de juny de 1938, per exemple, Jordi Rubió escriu a Antònia Feixas: «El coratge i la decisió que respira la carta de V., em fa esperar que també aquest contratemps (bombardejos) serà superat. Cal tornar a fer el niu tantes vegades com ens el desfacin». Hi ha moments que també les trastoquen molt en el seu dia a dia com ara quan van ser víctimes del robatori de la màquina d'escriure.

La vida cultural local

Tot aquest epistolari també ajuda a resseguir l'empenta cultural de Figueres a través de personalitats del món local o nacional que van mantenir contacte amb la biblioteca popular ja fos en qualitat de conferenciants, d'autors que hi van anar a presentar llibres com Rovira i Virgili o que, posteriorment, van ser molt reconeguts com Rosa Leveroni que va fer aquí les seves pràctiques de bibliotecària. També hi ha notes d'agraïments de donatius com ara l'escriptora Carme Montoriol que, els darrers anys, ha reivindicat molt la filòloga Anna Maria Velaz. També relacions amb editorials i llibreries.

Les filials als pobles

Les cartes ajuden a descriure la tasca de divulgació que feia la biblioteca a tota la comarca a través de les seves filials, principalment custodiades pels mestres de les escoles dels pobles però obertes no només als infants sinó a tothom. «Abans d'enviar els lots a la filial, s'enviava la llista a la central tècnica de biblioteques perquè donés el vistiplau», explica Archè, que remarca com una de les més reeixides, la d'Espolla. N'hi havia a Agullana, Cadaqués, Llers, Peralada, entre altres municipis. Com a curiositat, les cartes permeten fer estadístiques de lectors en aquells temps. «En alguns pobles, a l'estiu no retornaven el lot perquè deien que no podien llegir, que hi havia feina al camp», comenta.


Una carta enviada des de la filial d'Espolla el 8 de març de 1938.


La correspondència va ser una manera de comunicar-se que, amb visió històrica, ara aporta molta informació. La biblioteca ho va mantenir fins als anys 90, quan la bibliotecària Maria Perxès va decidir concloure'l i substituir-ho per altres mitjans. Ara, el dubte de Vilanova és saber si pot haver-hi interès a digitalitzar aquesta altra part, des del 1948, «si aporta alguna cosa dins l'àmbit històric».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook