Per Ralf König, reputat dibuixant alemany de còmics de temàtica gai -molt llegit a tot el món-, «dibuixar sexe és tan divertit com practicar sexe». Aquesta sentència que ens parla de l'erotisme del fet de dibuixar, però també de com rere l'erotisme hi ha moltes més coses, vertebra el pròleg de 'Todos los hombres del dibujante', el darrer llibre de l'il·lustrador català Sebas Martín (Barcelona, 1961), editat per Edicions Cal·lígraf. El volum, que justament va sortir d'impremta el mateix dia que es declarava l'estat d'alarma, ara ja es pot trobar a les llibreries, sobretot les especialitzades en còmic on disposen d'una secció LGTBI.
'Todos los hombres del dibujante' és, sens dubte, un homenatge de l'artista a tots aquells homes que l'han anat acompanyant i inspirant al llarg del temps. Algunes de les il·lustracions es publiquen per primer cop tot i que s'havien pogut veure en alguna exposició. Martín explica que el llibre, que vessa humor, té dues parts. Per una banda, l'il·lustrador proposa un viatge pel temps, des dels inicis de la humanitat fins ara, amb una mirada molt personal de l'homoerotisme. La segona part és quasi una declaració d'amor a la seva ciutat, Barcelona, on llocs com el Macba o la Barceloneta li serveixen com a teló de fons d'escenes pujades de to entre els seus protagonistes, molts dels quals formen part d'aquest particular món bear, és a dir, d'aquells homes grossos, peluts, panxuts i sense depilar, «aquesta masculinitat una mica deixada» que es reivindica també. Els personatges de les novel·les gràfiques de Martín, que ell qualifica de «comèdies de costums» mai són estereotipats, és a dir, que no són ni dissenyadors ni viuen en àtics de luxe, sinó que són ben normals, gent que arriba a final de mes com pot. Potser per això, ell ha aconseguit captar l'atenció també de lectors heteros «que se senten identificats amb els personatges».
Un dels dibuixos del llibre.
Allò que es copsa del llibre és el domini que té Martín a l'hora de dibuixar el cos humà. Des de petit sabia que ell volia ser «autor de còmics». Ja a l'escola creava historietes per als amics, en feia còpies i les repartia. Malgrat la dificultat, ell es va fer un lloc, primer dins les revistes eròtiques de temàtica hetero, que buscaven «gent que sabés dibuixar el cos humà bé, ràpidament, i tinguessin una vena humorística». Després ja vindrien tires còmiques a diaris i treballs a revistes com Zero o Shangay i fent classes a Joso, l'Ateneu Barcelonès o l'Escola Elisava.
El dibuixant Sebas Martín.
Una feina molt artesanal
Una feina molt artesanalPer Sebas Martín, encara ara el més complicat és el guió de la història. «Per moltes novel·les gràfiques que faci, sempre pateixo que només em sembli graciosa a mi», afirma. L'altra part, la del dibuix, la segueix treballant de forma molt artesanal. Explica que pels còmics treballa sobre paper, fent primer l'esbós, el passa a llapis i després a tinta. El darrer pas és l'escaneig i els grisos. El color és digital, però ell reconeix que «si no saps utilitzar un pinzell, temperes, aquarel·les o olis, tampoc sabràs fer servir el digital».
Todos los hombres del dibujante
Sebas Martín
Edicions Cal·lígraf
19 euros
