26 de maig de 2020
26.05.2020
L'Empordà
Figueres

La Funcional Teatre troba refugi en l'obra de Txèkhov

La companyia comença a preparar els tres muntatges sobre l'autor rus que vestiran el seu trentè aniversari

25.05.2020 | 19:00
Alguns dels components de la companyia, en una trobada virtual

El maig de l'any vinent, La Funcional Teatre celebra els seus trenta anys d'existència. L'estat d'alarma, doncs, els ha agafat just quan ja havien començat a treballar en el projecte que, com totes les aventures que emprèn aquesta companyia figuerenca, tindrà també un punt de risc i innovació. Aquest aniversari volen que sigui especial i, per tant, la idea és presentar tres muntatges, tots ells vinculats amb Anton Txèkhov, l'autor rus fetitxe d'aquest grup. Potser, per això, han volgut batejar la proposta com «Casa Txèkhov».

Era l'any 1994 quan la companyia va emprendre un viatge cap a Rostov per participar al Festival Internacional Txèkhov on van representar L'oncle Vània i es va endur cinc guardons. Divuit anys més tard va retornar al mateix dramaturg representant El jardí dels cirerers. Aleshores, com el mateix autor reclamava, el grup es va allunyar del to dramàtic que sempre impera en el teatre de Txèkhov per presentar una obra divertida i amarga al mateix temps.

Ara han escollit les altres dues obres mestre de l'autor, La gavina i Les tres germanes, així com tres peces curtes - El cant del cigne, L'ós i Un prometatge- que s'unirien en un sol espectacle. El repte ve de la voluntat de presentar-ho tot en un plaç d'un mes i mig i en espais «no convencionals» de la ciutat, que encara s'han de decidir perquè la crisi sanitària els va agafar just quan anaven a començar visites. No és el primer cop que la companyia actua en espais no escènics i que, més tard, esdevenen equipaments culturals. És el cas del convent dels Caputxins amb La Ronda o l'antic escorxador amb un muntatge sobre Fages. «Ens permet donar-lis una altra dimensió i obrir altres portes», assegura.

L'autor rus Anton Txèkhov.

Treball de taula i improvisacions

Josep Maria Cortada, integrant del grup, explica que la pandèmia, i posterior confinament, els ha agafat just durant el repartiment dels personatges i les primeres lectures. «Després d'un primer moment de desconcert vam decidir provar les videoconferències per fer treball de taula i improvisacions», explica. Malgrat que això, reconeix, els podrà ajudar, resta molt lluny del que és un assaig presencial. Els actors fan dues trobades setmanals «per anar aprofundint» i, a més a més, també hi ha trobades de l'equip directiu i artístic.

Cortada sent certa preocupació perquè La Funcional no és una companyia professional que pot dedicar vuit setmanes seguides i completes a assajos. Ells treballen una obra mínim nou mesos, imposant-se una rigorositat total perquè els resultats ratllin la professionalitat. Tenint en compte que ara volen fer tres muntatges i, afegint que hi ha diferents direccions -Juli Sanjuan, Jaume Alsina i el mateix Cortada-, la complexitat és multiplica i els genera, amb aquesta pausa inesperada i incerta, certs dubtes de si podran mantenir les dates fixades pel maig.

Cal dir també que la Funcional presentarà una versió adaptada de totes les obres, amb certa voluntat de mostrar-ne una mirada, com tota la resta, «poc convencional». L'adaptació, que inclou canvis d'època i, fins i tot, canvis de sexe d'alguns personatges, ha anat a càrrec del mateix Cortada. Ell confesa que aquest autor sempre ha estat un dels seus preferits. «Per mi, amb Txèkhov, és com tornar a casa, és on em sento còmode; potser hi ha alguna connexió a nivell de sensibilitats, amb el seu món, com ho explica», reconeix Cortada. Quan l'any 1993 van representar L'oncle Vània, va caldre, primer, «convèncer a l'equip que era un projecte engrescador». Cortada té molt clar que «imposant les coses no surten». Allò que té de bo aquest nou repte és que al ser tres propostes diferents es dona cabuda a la gran família en què s'ha convertit la companyia. Actualment, la integren quasi una trentena d'actors de totes les edats, un elenc que ha anat molt bé en els darrers muntatges - Finestres i El ball- que requerien molta gent. «Això és un plus», assegura Cortada qui encara no pot arribar-se a creure el fet de celebrar el trentè aniversari.

En són testimonis totes les obres que han anat fent i que, al llarg d'aquestes setmanes, han anat compartint, a través de les xarxes, amb el món. Representacions que han fet emocionar i vibrar a milers d'espectadors durant tres dècades. Aquest és un patrimoni, en són conscients, de la ciutat i, per això, la seva voluntat és, poc a poc, anar penjant tota aquesta hemeroteca teatral que han creat. Ara, moltes grans companyies, amb la pandèmia, ho estan fent, mostrant treballs molt antics. Per la gent de teatre, aquest és un material molt interessant tot i que són conscients que la màgia d'una representació en viu mai podrà ser substituïda per un audiovisual. «Això sempre serà una aproximació», matisa Cortada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook