25 de maig de 2020
25.05.2020
L'Empordà

El món sardanista veu «complicat» tornar a ballar abans de l'agost i les cobles aposten per actuar en espais tancats

Preocupa la inactivitat dels músics que depenen professionalment d'aquesta activitat

25.05.2020 | 12:35
Alguns balladors de sardanes davant la Plaça de l'Ajuntament de Figueres

L'activitat sardanista ha quedat totalment interrompuda per la crisi de la covid-19, i el seu retorn no es preveu ràpid ni homogeni. Pel camí queden més de 900 actes suspesos i el campionat nacional de colles, descartat fins a l'any 2021, com detalla a l'ACN el president en funcions de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras. I en seran més, perquè el seu calendari diu que ni a la fase 1 ni –probablement- a la 2 es permetrà gaire més que audicions de cobla, amb públic assegut i sense ballar. Diversos aplecs tornaran a partir de la segona quinzena d'agost: "Possiblement sigui l'inici", aventura. Mentrestant, preocupa la situació dels músics, professionals que fins a 30 de juny hauran deixat de facturar 880.000 euros.

Torneigs locals anul·lats, el campionat nacional de colles suspès fins l'any vinent, aplecs i ballades ajornades, i concerts de cobla suspesos. En quin moment concret es podran tornar a reunir les colles (una cinquantena a Catalunya) i el públic aficionat al voltant d'una rotllana per ballar una sardana és una incertesa, però sí sembla clar que no serà ni al juny, ni al juliol. Xavier Tresserras apunta a la segona quinzena d'agost com un principi d'"inici" de l'activitat, perquè és el moment a partir del qual diversos aplecs sardanistes (trobada popular d'una jornada) han començat a reprogramar les edicions suspeses durant l'estat d'alarma.

"Intentarem que sigui abans", diu Tresserras, però veu "complicat" que es pugui tornar a plaça abans del final de la desescalada i fins i tot més enllà (juliol), pel component de contacte físic que implica la sardana. En tot cas, com a entitat estan amatents i a l'espera de les indicacions de les autoritats sanitàries i, a Catalunya, del que disposi el Procicat.

El president de la Confederació Sardanista de Catalunya confia, en canvi, que a falta del ball (aplecs, concursos, i altres expressions) sí que hi pugui haver "almenys" les 'audicions' –concerts de cobla-, "perquè la gent no perdi el costum, si més no, d'escoltar sardanes". En aquest sentit, apunta que el seu pla de desconfinament, enviat aquesta setmana al Procicat, ja preveia alguna activitat a la fase 1. En concret, aquestes audicions no ballades, a l'exterior, amb cadires separades a dos metres i amb un públic acotat. Quant a la fase 2, l'únic canvi que albira és que aquest aforament s'incrementi, però no aplecs ni, encara menys, concursos: "Si es deixa que els balladors es toquin, que puguin assajar, a la fase 2, si més no estaran a punt pel mes de setembre", aprofita per reclamar.

La cobla va a un altre ritme

Com la sardana, el so de la cobla no s'escolta a Catalunya des del 13 de març, i malgrat el desig de Tresserras, els conjunts no creuen probable que es torni a sentir abans de finals de juny. La Federació de Cobles de Catalunya veu difícil que a la fase 1 i 2 es reprogramin activitats a l'aire lliure que ja han estat ajornades per després de l'estiu. "Sobre l'actuació a plaça, no és que siguem pessimistes, però fins a una fase 3, o més, serà complicat", manifesta el seu president, Jordi Curós, a l'ACN. "El que estava programat –per l'estiu- està en un 99% reprogramat per després", constata en aquest sentit.

Per reprendre l'activitat, mentrestant, el que moltes cobles s'estan plantejant són actuacions en espais tancats. Seria la via, diu Curós, per garantir control d'aforament i mesures de distanciament físic que ara es demanen. "Serà més fàcil", afirma. Ja estan rebent propostes d'algunes de les 50 cobles que representen, per mirar que aquests concerts en centres cívics, teatres o sales polivalents siguin no només factibles sinó també "atractius" per a un públic no exclusivament sardanista. Es tracta d'aprofitar l'ocasió per oferir "una nova visió" del conjunt de cobla, amb repertori que habitualment no es toca, suggereix el músic de la Cobla del Baix Llobregat. Els conjunts també plantejaran poder aprofitar la poca activitat pública per fer enregistraments discogràfics que habitualment no tenen temps de fer.

Afectació econòmica

Amb tot, queda clar que es reprendrà abans l'activitat musical dels conjunts de cobla que la del seu company de viatge habitual, la sardana. Des del punt de vista econòmic, també ho necessiten més. I és que a diferència de les colles sardanistes, els músics de les cobles són professionals que viuen –parcialment o total- d'aquesta activitat.

De fet, els càlculs de Curós indiquen que des de l'inici de la pandèmia i fins al 30 de juny, les cobles hauran deixat de facturar uns 880.000 euros (a raó de 800 actuacions suspeses pagades, de mitjana, a 1.100 euros). Almenys, puntualitza Curós, només un 10% dels músics d'aquest conjunts viuen essencialment dels "bolos" de la seva cobla. La majoria compatibilitza aquesta activitat amb la docència, amb altres conjunts musicals o amb activitats d'altre tipus. "La seva situació és delicada", diu respecte aquest percentatge més afectat per l'aturada. Sobretot perquè la seva és una activitat poc regulada que fa difícil justificar amb contractes els concerts cancel·lats, i perquè les cobles són entitats sense ànim de lucre, cosa que també dificulta "rescatar algun tipus d'ajut". "Companys que van al SEPE (el servei públic d'ocupació estatal) veuen que les condicions que es demanen no les complim", descriu.

La cara positiva, malgrat tot, és que aquesta situació excepcional pugui servir per conscienciar sobre la precarietat professional de les cobles, "i aprofitar-ho per canviar coses", demana Curós. Per exemple, fa temps que els conjunts insisteixen que es reconegui un format estàndard de les seves actuacions, dit en argot musical, un 'rider' tècnic. Ara, degut a les mesures de distanciament, aquesta formalitat (que inclou la disposició dels músics a l'escenari, l'espai necessari entre els 11/12 components, la distància respecte el públic, etc.) ja no només és desitjable des del punt de vista professional, si no que a més coincideix amb les prevencions sanitàries que imposa el moment. Curós confia que aquesta formalitat hagi arribat per quedar-se.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook