L'any 1945, un turista italià va anar a Cadaqués. Es va passar tot el dia fent fotografies. Cap al tard, es va adonar que la màquina no tenia rodet. Va ser aleshores quan, ja fart, la va regalar al fuster del poble, Joan Vehí. «Així m'ho va explicar; aquella va ser la seva primera càmera», recorda la historiadora de l'art, Magda Llinàs. Ella, que va passar moltes hores d'aquests darrers sis anys treballant amb Vehí estretament per inventariar, catalogar i digitalitzar el seu arxiu, no dubta gens quan el qualifica d'home «humil, generós i proper» i, a més, «el mentor que em va ensenyar a estimar Cadaqués i, fins i tot, em va animar a agafar una càmera del meu avi i a fer-la servir».

Joan Vehí va morir el 4 de maig passat a l'edat de 90 anys. La seva flama, la seva passió per la vida, es va apagar en aquests dies tristos. Això ha fet que, com totes les persones que estan morint durant la pandèmia, no pogués tenir un comiat merescut. Pere Maset, vicepresident de la Fundació Joan Vehí, creada pel mateix fotògraf el 2014 per preservar el seu llegat, juntament amb el suport de l'Ajuntament, ha anunciat que aquest estiu es farà un primer reconeixement a aquest artesà de la fotografia, fet a si mateix i que va ser capaç d'intuir la importància de testimoniar, des d'un isolat Cadaqués dels anys quaranta i fins al dia d'avui, el pas inexpugnable del temps. Ho faran aprofitant la inauguració de l'exposició de fotografies de Vehí sobre Dalí al Museu de Cadaqués amb tiratge original de Carlos Barrantes.

Joan Vehí fotografiat pel també fotògraf, amic i patró de la Fundació Joan Vehí, Francesc Guillamet.

Pere Maset li reconeix a Vehí el seu caràcter «disciplinat», quelcom que s'ha traduït amb un fons «ben ordenat i contextualitzat». «Les seves fotos ens parlen molt perquè, a part del que hi veus, hi ha les seves notes», explica Maset tot afegint que «és una història fantàstica de Cadaqués a través de les seves fotografies». Per Maset, el secret de Vehí era el seu savoir faire, aquella proximitat i aquelles «ganes de saber i captar l'energia». A través del seu visor i durant dècades, va fotografiar amb molta «espontaneïtat» no només artistes, sinó també els seus veïns i el seu paisatge així com fets corrents i d'altres d'extraordinaris. «Ell obria un calaix i en sortia una història», assegura Maset.

La clarividència de l'artista

La clarividència de l'artistaCom ja avançava Maset, des de feia temps Llinàs i Vehí es concentraven a identificar les persones que apareixien a les imatges del fons, «una informació d'àmbit històric que pocs arxius tenen». «En Joan creia que era molt valuós que se sabés cada nom i el motiu que li donaven en el poble», diu Llinàs. Una tasca ingent -també clarivident- si es té en compte que l'arxiu consta de cent mil negatius, majoritàriament de Vehí i algunes col·leccions donades per particulars, així com més de mig miler de càmeres fotogràfiques i plaques de vidre de principis del segle XX.

Allò que el va donar a conèixer al món va ser, però, la privilegiada relació que va tenir amb Salvador Dalí. Ell era el seu fuster, però també «el seu amic». Aquest «tracte d'amistat» i la passió que sentia Vehí per la fotografia va dur-lo a retratar el pintor en la seva quotidianitat, mentre li explica «coses del poble». El resultat són més de quinze mil negatius dedicats al mestre i a Gala, molts dels quals encara són totalment inèdits.

L'artista durant la inauguració d'una exposició seva al castell de Sant Ferran l'any 2011. Foto: Roger Lleixà.

Però no només l'interès del fotògraf es concentrava en l'univers dalinià. «Ell sempre estava atent a tot el que passava al seu voltant: casaments, batejos, comunions, nevades, la gelada del 52, tot», resumeix Llinàs. En aquells temps, no tothom tenia una càmera. La historiadora de l'art, però, creu que Vehí «era un superdotat del seu temps». Un exemple és que quan va fer el servei militar va ser capaç de treure's un curs de dibuix tècnic per correspondència.

Ara, la Fundació Joan Vehí s'ha quedat òrfena del seu fundador i ànima. Tot i això, encara resta molt treball per fer. Dels cent mil negatius, la Fundació, que finançava el mateix Joan Vehí, en porta digitalitzats uns vint mil. El fotògraf Francesc Guillamet va ser convidat per Pere Maset a ser-ne patró. No va dubtar-ne gens: «El mínim que es pot fer, quan hi ha hagut algú que s'ha passat la vida elaborant un arxiu per preservar la memòria visual dels pobles, és col·laborar-hi». Guillamet i Vehí es van tractar durant uns quants anys. Compartien opinions semblants en fotografia. L'art de Vehí, explica Guillamet, era nascut de «l'espontaneïtat, de la correcció». Guillamet no dubta a reconèixer que el seu llegat és «un regal» immens per a Cadaqués i que si el poble vol enfocar-se envers un turisme cultural, cal que protegeixi «aquest patrimoni» del qual ara, sense l'autor, passarà a fer-se'n la relectura inevitable.

Oscar Tusquets va qualificar Joan Vehí de «savi fuster». Nosaltres el recordarem com l'ha anomenat Francesc Guillamet: «El gran cronista de Cadaqués».