Sòcrates deia: «Coneix-te a tu mateix». El filòsof Joan Manuel del Pozo, professor emèrit de la Universitat de Girona, afegeix una altra frase, aquesta d'un altre erudit del segle XVII, Blaise Pascal: «Molts problemes de la humanitat deriven del fet de no ser capaços d'estar una hora sols en la nostra habitació». L'home del segle XXI defugia aquest retrobament amb la pròpia existència, quelcom que ha empès aquesta reclusió actual en soledat o en família. «Ens hem acostumat a una hiperactivitat molt externalista i a no estar atents a qui som i què ens convé», reconeix Del Pozo.
Estar sorpresos i, fins i tot, atemorits davant la situació actual és quelcom comprensible, assegura el filòsof. «L'orgull occidental potser ens va dur a pensar que això només passava a determinats països. El virus ens ha donat una lliçó d'humilitat i crec que, després d'això, tots entenem que hem de viure diferent», diu Del Pozo. Per ell, quelcom positiu és aquesta presa de consciència «que hem deixat de viure d'acord amb la naturalesa, no l'hem respectat prou, ens cal un nou pacte amb ella». El filòsof no comparteix la idea que el virus sigui un càstig de la Terra o una venjança divina envers una societat allunyada cada cop més de la idea de Déu. «No hi ha culpes en el sentit religiós o místic, sinó que són els nostres comportaments que no ens convenen, ara hem de parlar de responsabilitats», argumenta el filòsof, que recorda líders negacionistes com Trump o Bolsonaro als quals només se'ls pot aturar amb un poder de base sustentat en els vots.
Un dels possibles perills, l'autoritarisme
Un dels possibles perills, l'autoritarisme«El temps és una vivència personal, una realitat que ens traspassa i aquests dies se'ns ha alterat», reconeix. «El temps s'ha aturat i molts es pregunten si hem tingut abril, perquè no n'hem copsat l'evidència». «El temps necessita ser viscut amb calma perquè és quan pots obtenir-ne els beneficis de l'oci, que és la creativitat», diu Del Pozo. Ja ho sabien i ho practicaven els romans. Nosaltres ara ho copsem unit a altes dosis de solidaritat: els aplaudiments als sanitaris -«un ritual amb molt sentit»; els gestos entre familiars; gent fent mascaretes... Una solidaritat que Europa, inicialment, no va demostrar. «Necessitem una Europa política que només pot ser democràtica i solidària», creu Del Pozo tot apuntant que no es pot oblidar els fonaments grecs i romans d'aquesta societat. «L'evolució històrica ha portat moltes diferències econòmiques -nord i sud- que crea fractures insolidàries», conclou. Un dels perills que ens sotja és l'autoritarisme. «Davant les grans dificultats aflora el millor i el pitjor», diu el filòsof. La frustració i la inseguretat econòmica ho poden potenciar, ja que sembla que ningú vulgui perdre el seu estil de vida consumista. Del Pozo no és optimista en aquest punt: «Veig difícil sortir de la inèrcia profunda dels darrers trenta anys, no hi haurà grans canvis, potser petites evolucions».
Dins aquesta línia es pot recordar el sociòleg Eric Fromm i el seu llibre La por a la llibertat. «Per damunt de la molta necessitat de llibertat que tenim, tenim encara més necessitat de seguretat, que és a la base de la condició humana», diu Del Pozo, que creu que la situació actual planteja dues lectures. Una de pessimista, i és que les societats permetin ser controlades per garantir la seva seguretat. La segona, més optimista, és que sembla que emergeixi la consciència davant «la necessitat de control dels que ens controlen». «Qui vigila als que ens vigilen?», es pregunta en uns temps en què el poder el sustenta aquell que té les dades. El filòsof preveu, doncs, «moviments populars de reivindicació de protecció de la intimitat i la privacitat».
La nostra gent gran
La nostra gent granLa reflexió serà, a més, molt necessària i, sobretot, en com la societat està tractant la seva gent gran, «com han deixat de ser respectuosos amb ells». «Molts ens hem sentit gairebé acusats de ser una càrrega social, un trasto vell, perquè som més vulnerables», afirma tot afegint que «ningú s'ha de sentir marginat».
El filòsof recupera una altra frase de Sòcrates per cloure la conversa: «Una vida que no s'examina diàriament a si mateixa, no es mereix ser considerada humana». «El que ens fa ser humans és ser conscients i el virus ens ha confrontat amb això», conclou.
LES CLAUS
Multiplicació de les capacitats de distracció de l'home
Multiplicació de les capacitats de distracció de l'homeMolts són els inputs que ens envolten dins la societat moderna i que ens impossibiliten estar atents. El filòsof ho resumeix: «Estem permanentment distrets, permanentment entretinguts i separats de nosaltres mateixos». Joan Manuel del Pozo recupera una cita del sant i també filòsof Agustí d'Hipona, considerat un dels pares de l'Església: «No vagis a fora, torna cap a tu mateix, és a l'interior de l'home on habita la veritat».
El sant i filòsof Agustí d'Hipona.
Recloure's voluntàriament o per necessitat col·lectiva
Recloure's voluntàriament o per necessitat col·lectiva Al llarg de la història, alguns grans creadors -Santa Teresa de Jesús, Emily Dickinson o Walt Whitman- s'han reclòs de forma voluntària, fos de forma permanent o temporalment. Com reconeix Del Pozo, hi ha humans «que tenen aquesta capacitat de treure gran riquesa espiritual del seu isolament». Els seus llegats en són la prova.
L'escriptora Emily Dickinson.
