Quan el febrer de 1939, l'alcalde de Portbou, Benjamí Cervera, va tancar la caixa forta del seu despatx de l'Ajuntament i va marxar envers l'exili i, sense saber-ho, a la mort, no devia pas pensar que aquella caixa restaria així, clausurada, oblidada durant setanta anys. Aquesta és una de les vint-i-nou històries reals que el periodista Ramon Iglesias (1968) recupera a 'Cròniques des del centre de l'Univers. Perseguint fantasmes a Portbou'. Són cròniques escrites degustant el pas del temps, un homenatge sincer, gens edulcorat, al seu poble de frontera i la seva gent. Gràcies a ells, ha tingut «una excusa per parlar de la condició humana».
El poeta Joan Margarit li va confessar a Iglesias, durant una trobada fugaç, que «Portbou és un lloc molt i molt intens». «El més fascinant és que totes les històries passen en menys d'un quilòmetre quadrat», comenta Iglesias. Durant anys, ell ha escrit cròniques al Diari de Girona i La Vanguardia on Portbou apareixia com quelcom «recurrent». Dedicar-li, doncs, el seu primer llibre al poble on va néixer i créixer era quasi inevitable. Va ser, però, l'editorial que li ho va proposar. «Mai havia tingut aquesta inquietud; soc periodista i em fan pànic els textos més enllà dels quatre mil caràcters, perdre la potència periodística, però m'ho he passat fantàsticament», reconeix.
La caixa forta que va deixar tancada l'alcalde Benjamí Cervera just al marxar a l'exili. Foto: Ramon Iglesias
El resultat són uns relats que enganxen, una lectura àgil que acompanya el lector per un Portbou decadent, ple de fantasmes entranyables. «Portbou ha tingut una història molt intensa», afirma l'autor. Dels cent cinquanta anys des de la seva fundació, mig segle va ser efervescent gràcies als vincles amb la gent benestant de Barcelona que hi van trobar una mina d'or. «Va tenir un principi espectacular i internacionalista i després ha tingut una llarga agonia, decadent, dolorosa, però aparentment no ha canviat res i això el fa molt peculiar», diu. I atractiu.
Imatges «fellinianes»
Imatges «fellinianes»La decadència, molt present en els textos, deixa imatges fellinianes com la de la nissaga dels Mercader, fusters, enterramorts i campaners tot alhora; el mico Pytty que es passava hores, mig alcohòlic, al plataner de la plaça, o el nen de papà per a qui tancaven el passeig perquè desfilés amb un kart vermell. «Són històries universals», diu Iglesias, per a qui Portbou esdevé «un gran laboratori sociològic».
Una jove va decidir penjar-se d'un pi a Portbou, el 1990. Encara ara ningú sap la seva identitat. Foto: Àlex Iglesias
El periodista portbouenc és un bon catalitzador de la vida extraient-ne l'essencial. «M'agrada asseure'm i observar-ho tot, perseguir fantasmes de molts anys o de la meva joventut també, i donar-li context històric, del moment», reconeix. És ben conscient que aquesta mena de periodisme té cada cop menys espai en la premsa actual. La crònica, que va més enllà de la paraula i que se sustenta en l'observació i la comprovació de dades, és, diu, «el que dona valor» a l'ofici.
Una denúncia contra l'oblit
Una denúncia contra l'oblit Ramon Iglesias no sap si farà un segon llibre, però confessa que té molts més relats guardats sobre el poble. Malgrat que el temps ha fet que Portbou «perdi certa autenticitat en pro d'una homogeneïtzació» preserva encara aquella pàtina addictiva que fa que Iglesias, i molts altres portbouencs, que com ell han emigrat per sobreviure, no hi renunciïn.
Portada del llibre
Iglesias denuncia l'oblit a què ha estat sotmès pels empordanesos i «la denigració» soferta a mans de les administracions, sobretot l'Estat i la Generalitat, abocant-lo a un oblit injust. «Portbou és un poble molt maltractat», afirma rotund. Un poble que té molt per oferir. Un patrimoni únic com la marquesina de l'estació dissenyada per Joan Torras i Guardiola, «conegut com l'Eiffel català» i que Iglesias advoca «per la seva protecció». També el fet de ser l'escenari de la mort d'un dels grans pensadors dels nostres temps, Walter Benjamin. O el bressol de personatges ignorats com l'últim alcalde català de la Segona República a marxar cap a l'exili, Benjamí Cervera, a qui Iglesias bateja com «petit Schindler». Home d'esquerres íntegre, no va tenir en compte colors polítics a l'hora de salvar les vides, durant la guerra, de gent de dreta o religiosos i, fins i tot, la de Joaquim Ventalló, qui fou traductor de les aventures de Tintín i a qui acompanyà a travessar la frontera a peu. «És un cas extraordinari i aquí ningú en tenia ni idea», assegura Iglesias, que durant el procés d'investigar va aconseguir una imatge seva publicada a Le Petit Parisien on se'l veu amb el corresponsal de guerra i escriptor, León Groc. Portbou només conserva d'ell un carrer amb el seu nom.
«Portbou té un material privilegiat i jo em quedo atrapat pel que va ser i pel que és», diu l'autor. Iglesias admet, però, que «cada poble té una història». Ell recorda que això ja ens ho va ensenyar Josep Pla o Simenon. «Molts cops aquestes mirades ultra locals» són el que ens acaba definint.
