En un bloc de pisos proper a la platja de les Barques de l'Escala, cada dia, a les set de la tarda, surten tots els veïns a la finestra o el balcó per veure tocar el músic Lluís Gardella, conegut popularment com Mariatxi. «A la televisió, anaven animant a resistir als balcons i, un dia, vaig sortir amb la bateria», explica l'escalenc. Durant tres quarts d'hora, ofereix el seu repertori musical. «És una manera de trencar la rutina i una motivació per fer un parèntesi al confinament. Un dia hi poso la bateria i un altre, música per a la mainada», continua apuntant Mariatxi.

Lluís Gardella «Mariatxi» en ple directe a l'Escala

Lluís Gardella «Mariatxi» en ple directe a l'Escala

De fet, els balcons de molts municipis de la comarca s'han posat d'actualitat durant aquests dies de confinament, a causa de la seva conversió en veritables escenaris excepcionals. A partir de l'aplicació de l'estat d'alarma, músics, alguns de primera línia, es van animar a engrescar el veïnat amb una estona de notes musicals en directe.

A la ciutat de Figueres, el periodista i aficionat al folklore instrumental Jordi Jordà ha agafat la traça per fer-se visible al balcó del seu domicili de l'avinguda Perpinyà al llarg d'aquest període de confinament. «Tots estàvem enclaustrats i, mentre que cada dia sortíssim a aplaudir als sanitaris, vaig decidir sortir a tocar algun tema; en tocava dos cada dia i tots feliços i contents», manifesta. El sac de gemecs és l'instrument habitual, tot i que també ha fet sonar la viola de roda o la gaita gallega. Jordi Jordà ofereix, també, música tradicional d'algun altre país, satisfet perquè el seu balcó «s'ha convertit en un petit auditori». «Si em retardo, els veïns ja em reclamen», afegeix, conscient que li agrada tocar amb públic. «Això és com una festa», confessa Jordi Jordà.

Albert Monjó tocant al seu balcó

Albert Monjó tocant al seu balcó

Unes sensacions similars les comparteix el músic professional Albert Monjó. L'exmembre de la Principal de la Bisbal i de l'Orquestra Maravella està vivint «una experiència molt bonica», des del balcó del carrer Pep Ventura de Figures. Ha sortit més de 40 dies, a les vuit del vespre, a aplaudir els professionals indispensables, i tot seguit ha interpretat peces de diferents estils musicals uns dies amb saxo i altres amb clarinet. Albert Monjó confessa que, a través de les xarxes socials, l'han escoltat «a París i Pamplona». «Ho vaig fer per motivar els veïns i em fa molta il·lusió sortir cada dia a tocar, tot de memòria, sense partitura», somriu el músic.

Els músics de balcó s'han convertit en una nova tendència des que tothom es va haver de confinar. Manel Pedreira, un rosinc resident al centre de la vila costanera, acostumat a fer música tradicional amb les escoles, va aprofitar «el segon o tercer dia dels aplaudiments al sector sanitari» per dinamitzar el seu carrer i entonar peces tradicionals de to alegre, amb la gralla o el flabiol, i amb públic als balcons. «Anem buscant peces de tot el repertori dels Països Catalans», remarca.