El programador figuerenc Xavi Pascual posava el dit a la nafra quan explicava que els músics són treballadors que «no existeixen» des del més famós al més petit. No tenen reconeguda una categoria laboral pròpia, com sí que passa a França, i la majoria són autònoms i podrien estar venent claus. Ara, la crisi ha visibilitzat aquests creadors, que bolquen amb generositat tot el seu talent a les xarxes per ajudar a la societat, però que tenen unes condicions laborals precàries, extremadament fràgils, de subsistència.

Pocs músics, cantants o professionals vinculats al sector, quasi cap, disposen de contractes fixos per la seva activitat creativa. Com a molt són fixos discontinus, cosa que significa que una part de l'any no treballen. La crisi sanitària ha agafat a molts així, i això no els ha permès ni demanar ajudes. És el cas del cantant figuerenc Sam, que habitualment treballa al Gran Casino de Lloret i que la pandèmia l'ha agafat a punt de tornar a incorporar-se a la plantilla, l'1 d'abril. Com ell també els ballarins i la resta de músics. «És un tràngol, quan s'acabin els estalvis potser hauré de sortir a passar el platet», deia tot lamentant aquesta realitat que els deixa a tots «de la mà de Déu».

Temps que ningú veu

Temps que ningú veuA la demarcació de Girona, el sindicat de Músics té més de dos mil afiliats. «El món de l'espectacle va regit pels dies que actues i la majoria no tenim ni atur ni res, perquè no arribem mai a l'any», explica Sam, posant en evidència que rere un espectacle hi ha moltes hores de preparació que tothom obvia.

Víctor Medem, director artístic de la Schubertíada, assegura que molts dels artistes de clàssica amb els quals ha parlat i que estan programats per aquest any «tenen moltes ganes de venir perquè ara estan parats». «Hi ha tota la predisposició, fins i tot venir amb cotxe, si no poden agafar l'avió», reconeix. Segons ell, «la música patirà molt», sobretot les produccions operístiques. Les despeses potser caldrà compensar-les en els preus de les entrades i, qui les pagarà, es pregunta Medem que afegeix que «la música clàssica no és un negoci i reorientar-te en un sector com aquest és difícil, exigeix un canvi de mentalitat molt gran. Potser s'hauran de fer una altra mena de programes, els músics hauran de tenir més iniciativa pròpia».

Caiguda en picat

Caiguda en picatEl figuerenc Ivó Jordà, integrant, entre altres, del grup de música tradicional Criatures, ha vist com la crisi l'obligava a frenar en sec. Just acabaven de guanyar el premi Enderrock al millor disc de folk i anaven a presentar un nou format del grup a Figueres. Tot es va congelar i, dia a dia, va veient, com tot el sector, que els concerts van caient. Ell, com molts altres músics, té la sort de fer classes en centres musicals, però ja augura que els ingressos cauran en picat, ja que la temporada d'estiu perilla i és aquest el moment en què tenen més feina. «És un cop molt dur, si sabessis almenys quan s'acabarà això», reconeix Jordà tot afegint que, de ben segur, «les retallades que vindran aniran a la cultura». També ho serà per a les orquestres i cobles que actuen a festes majors, moltes de les quals ja s'han suspès i no es recuperaran.

Una de les iniciatives que s'han impulsat els darrers dies és pagar un preu simbòlic per a concerts a les xarxes, quelcom que esdevé un pegat per a una ferida que difícilment es curarà a curt termini.