23 de abril de 2020
23.04.2020
L'Empordà
Sant Jordi 2020

Vitel·la reedita el primer llibre de l'escriptora Víctor Català, «Lo cant dels mesos»

En té cura el poeta Enric Casasses qui n'ha fet el pròleg així com il·lustracions que hi apareixen

23.04.2020 | 09:40
L'escriptora escalenca Caterina Albert/Víctor Català

L'any 1901 es va publicar el primer llibre de Víctor Català, "Lo cant dels mesos". Es tractava de catorze poemes inspirats en el sentiment de la naturalesa, escrits durant el dol per la mort de l'àvia. Malgrat que es reedità el 1951 i el 1972 dins les Obres Completes, els poemes van quedar mig oblidats. Ara, el poeta Enric Casasses ha unit, de nou, complicitats amb Edicions Vitel·la per fer-ne una deliciosa edició il·lustrada que inclou, a banda del pròleg i dibuixos de Casasses, un text escrit per la mateixa autora el 1948 que ens il·lumina sobre l'origen d'aquests poemes «de caire més juvenil, una mena de pecat de joventut».

Enric Casasses confessa que Víctor Català sempre ha estat present en la seva vida, com també ho ha estat el paisatge de l'Escala. Fill de mare escalenca, el poeta té ben viva la imatge d'aquell poble de pescadors pobres, «que ho aguantaven tot», on, de ben petit, va aprendre la riquesa de la llengua. Allà, Caterina Albert també fou lliure per vestir una obra immensa i, alhora, per viure discretament com una veïna més. «És una escriptora de cap a peus que vol que coneguin la seva obra, no a ella, i per això es munta un personatge totpoderós, que és Víctor Català, amb el qual juga amb els destins», diu Casasses qui no amaga l'admiració per una dona decidida capaç de parlar amb qui fos per donar màxima versemblança als seus textos, per cartejar-se amb escriptors d'arreu i viatjar per tot Europa. «Era una persona culta que travessa el conflicte» de gènere, anant més enllà, reconeix el poeta.


Un dels dibuixos fets per Enric Casasses per il·lustrar aquesta edició.

Els catorze poemes de "Lo cant dels mesos" es poden titllar de «poesia vitalista». Casasses afegeix que es tracta de poemes «atípics i únics». «Quan te'ls mires per sobre sembla una cançoneta típica, però en profunditat és la Víctor Català, molt personal, jugant i inventant amb les formes mètriques i les idees», comenta el poeta qui no dubta a titllar-la «d'una de les grans del seu moment» amb una obra poètica oblidada si es compara amb la narrativa. De fet, Casasses avança que existeix un «gros recull de poemes» inèdit que l'autora no va publicar –es desconeixen els motius– sota el títol Intens i que ara, amb la donació del seu arxiu, podria tirar endavant. Ell ha llegit dos poemes –«Gitana» i «La nina»– i, a parer seu, uneixen sàviament «duresa i bellesa» quelcom que els fa perdurables.

El poeta Enric Casasses.

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Casasses ha anat donant forma a l'edició aquest hivern passat, quasi al mateix temps que es coneixia que havia estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Pendent de publicar, el poeta té uns assajos en vers sobre Paganini, el pensament de Gaudí i del compositor castelloní Blanch i Reynalt que ha batejat com una de les seves sardanes, Amb el porró en fresc. També un poemari, "La policia irà de bòlit".

Casasses, que defensa la necessitat de dir coses «des de dins», és un cas únic, «però no l'únic», diu. Referent per als joves poetes, s'ha qualificat la seva obra «de genuïna, transgressora i inclassificable». «Tots érem revolucionaris, els de la meva generació», afirma. Ell recorda quelcom que deia Víctor Català: «L'única regla imprescindible de l'art és la llibertat». «Nosaltres quedem com a transgressors perquè la societat és molt tancada; la llibertat sempre està amenaçada però com més l'apretes per una banda, més surt per l'altra», recorda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook