22 de abril de 2020
22.04.2020
L'Empordà
SANT JORDI 2020

Joan Vergés relata el crim de l'alcalde republicà de Maçanet de Cabrenys

Miquel Barnadas Martí va ser tirotejat el 1937 per la CNT-FAI al mig del poble

22.04.2020 | 18:11
En primer terme, Miquel Barnadas i Martín.

Tres trets al pit van posar fi a la vida de Miquel Barnadas i Martín, el 15 de març de 1937, al mig del poble de Maçanet de Cabrenys. Els autors de l'assassinat van ser els quinze membres d'un escamot de la FAI-CNT que no van perdonar a Barnadas, alcalde republicà del poble, haver fet costat al seu antecessor, el també republicà Joaquim Bassó, en la lluita per evitar represàlies contra els veïns considerats de dretes i vinculats a la Lliga.

La mort de Miquel Barnadas va ser el colofó d'un llarg procés de deteriorament de la convivència entre gent de diverses ideologies i també el punt final d'un enamorament amb Fina, filla d'una família de dretes. Poc abans del seu assassinat, l'alcalde havia anat personalment fins a Barcelona per entrevistar-se amb el president de la Generalitat, Lluís Companys, gràcies a les gestions de l'escalenc Martí Rouret, per a intentar reforçar la legitimitat del càrrec que ostentava.

Aquesta és la breu sinopsi d'una nova obra novel·lada basada en fets històrics que acaba d'editar el mestre i escriptor espollenc Joan Vergés i Pineda. El llibre porta per títol Guspira de passions i ha estat escrit amb la complicitat de nombrosa gent coneixedora d'aquest cas, com el cronista local Pere Roura i l'exalcalde Lluís Carbó, durant el mandat del qual, l'Ajuntament de Maçanet de Cabrenys va donar el nom del finat al centre cultural del poble.

«Quan vaig saber la història de la mort violenta de Miquel Barnadas, alcalde que va anar d'ERC al PSUC, en mans dels escamots revolucionaris d'esquerres, em va fascinar, com una mostra de com en poden ser de baixes les passions humanes».

El nou llibre de Joan Vergés relata els fets d'aquells temps amb tota mena de dades i fets verídics, com ara que el pare de Barnadas, espardenyer, va ser una de les víctimes de l'anomenada Grip espanyola de 1918. Amb aquesta obra, Vergés supera la desena de llibres publicats aquests darrers anys i vinculats a la història de la comarca, especialment l'Albera. L'any passat va dedicar la seva feina investigadora als empordanesos que van patir la crueltat dels camps nazis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook