«Tenim el laboratori tancat, com tot el que no és essencial, però podem continuar fent ciència des de casa» assenyala el científic, investigador i escriptor Salvador Macip (Blanes, 1970) des del seu confinament a casa, a Leicester. Les seves paraules ens ajuden a fer més entenedora la crisi que vivim. Acaba de reeditar 'Les grans epidèmies modernes' (la Campana), que s'ha convertit en l'ebook en català més venut d'Amazon aquests dies davant l'interès per saber per què passen pandèmies com aquesta i què ens espera en un futur, on «cal estar preparat per poder reaccionar millor». Al mateix temps aprofitem perquè ens faci un tastet de la seva darrera obra publicada, 'Els finals no arriben mai de sobte' sobre una altra crisi, la dels atacs de l'11 S, que va viure en primera persona.

La reedició de 'Les grans epidèmies modernes' ha estat l'eBook en català més venut a Amazon. Felicitats. Un llibre molt oportú.

Gràcies! Crec que ara, igual que fa deu anys, hi ha un interès especial en entendre què són exactament els virus i els altres microbis i per què passen coses com aquesta pandèmia. El llibre és una petita contribució per destriar el gra de la palla i per oferir dades fiables i com més clares millor.

Un dels punts principals que apunta és que la pandèmia grossa encara està per arribar. Això que vivim tan horrible és només un entrenament?

Jo soc partidari de preparar-nos sempre pel pitjor i, si després no passa, tot això que ens hem estalviat. Però si per desgràcia passa, podrem reaccionar millor. Hem de ser conscients que hi poden haver pandèmies pitjors, sí. Ja coneixem virus molt més agressius que aquest coronavirus, i constantment n'apareixen de nous. Per tant, la possibilitat existeix. Ara, això no vol dir que hagi de passar necessàriament, o que hagi de passar en els pròxims anys. En tot cas, penso que hauríem d'aprendre dels errors que s'han comès en aquesta pandèmia per poder donar una resposta més ràpida i contundent el proper cop, i espero que serà així. Per un costat, s'ha de ser capaç de prendre decisions ben informades d'una manera més àgil. Per una altra banda, s'ha de saber comunicar millor i implicar la gent en la resposta. I, finalment, hem de considerar els temes de salut planetària, la relació que tenim amb l'ecosistema i com ens afecta. Hem pres consciència de l'escalfament global, però hi ha moltes altres facetes importants de la nostra interacció amb el planeta, i una d'elles està relacionada amb com envaïm els hàbitats dels animals salvatges i així obrim la porta a l'entrada de nous virus.

Creu que tot això ens farà valorar i incrementar la destinació de recursos a la recerca i en sanitat?

M'agradaria pensar que sí. Cal destinar més diners en recerca, perquè la ciència és la que troba solucions a aquests problemes. Ara, enmig de la cursa per trobar una vacuna o uns fàrmacs útils, és fàcil entendre que necessitem invertir-hi, però ens n'hem de recordar també després. I la crisi ha servit també per adonar-nos que no podem mantenir un sistema sanitari al límit, perquè, si hi ha qualsevol situació inesperada, com ho pot ser una pandèmia, la capacitat de reacció és molt petita i la saturació és possible. I això augmenta molt el nombre de víctimes.

Hi ha més de 40 projectes al món que intenten desenvolupar una vacuna contra la Covid-19. Tindrem resultats aviat?

És important que s'investiguin totes les possibilitats, per tant, no és estrany que hi hagi tants projectes simultanis en marxa. Hi ha moltes maneres de preparar una vacuna, i no sabem encara quina funcionarà millor en aquest cas. Encara que aquests grups de recerca treballin de manera independent, hi ha coordinació, perquè les dades es fan públiques molt ràpidament, i això permet als altres grups anar ajustant les seves investigacions. La vacuna pot tardar encara un any, si tot va bé. És un procés lent. Abans potser haurem trobat fàrmacs que millorin els casos greus, però no és senzill, perquè no tenim tantes opcions.

Tenint els casos de la Xina i d'Itàlia tan a prop, com valora la gestió de l'estat espanyol?

S'ha reaccionat tard i s'han repetit errors que ja van cometre a Itàlia. Tenint els exemples del que s'havia fet en alguns països asiàtics, per exemple Corea del Sud, que havien aconseguit controlar el brot, s'ha dubtat massa a l'hora d'aplicar mesures de contenció, que és el més eficaç. Un cop passi la crisi i s'analitzin les dades, podrem veure quins països ho han fet millor, i aprendre d'això per al futur.

Els pròxims dies estarem ja més a prop que la Covid-19 comenci a baixar? S'haurà assolit ja el pic?

Hauran baixat els contagis, segur, perquè per malament que es faci un confinament, sempre es redueixen les interaccions amb persones infectades. Però caldrà veure si ja estem a la fase on no augmenten més (com se sol dir, si s'haurà «aplanat la corba»). Dependrà de molts factors.

Mentrestant seguirem amb el confinament. A Catalunya, ho estem fent bé?

S'està fent millor que al principi i penso que la majoria de gent és conscient del problema i fa tot el que pot. Hem de recordar que el virus es transmet malament per l'aire però, en canvi, sobreviu molt bé a les superfícies. Per tant, la millor precaució és ser conscient del que es toca, netejar-se molt bé les mans (i sovint) i no tocar-se la cara (el virus no entra per la pell, només per les mucoses).

Quan algú comença a tenir símptomes, s'ha de quedar a casa fins que la situació sigui més greu. Pot ser massa tard?

En la majoria dels casos, el virus causa una malaltia relativament lleu. En un cert percentatge, però, és greu. Aquests malalts greus, si poden ser atesos bé als hospitals, tenen moltes possibilitats de curar-se. Però si els hospitals estan saturats i no hi ha recursos per a tots, les xifres de mortalitat augmenten. La clau, doncs, és no saturar els hospitals. Per tant, s'ha de fer cas a les autoritats i només anar a urgències en casos que es compliquin.

El bombardeig d'informació que hem tingut i tenim, creu que s'està gestionant correctament?

La línia entre conscienciar i crear pànic és fina. No és una decisió fàcil. Cal transparència, però s'ha de pensar bé quina informació es dona en cada moment. Ara pot ser útil tenir un recompte de xifres actualitzat, però al principi pot provocar més por que altra cosa. S'ha de valorar bé.

A l'Àfrica s'augura una situació dramàtica, creu que serem prou solidaris amb el continent davant aquesta pandèmia global o tindran difícil accés als tractaments que sorgeixin o vacunes?

Si tenim en compte com han anat les coses fins ara, és molt possible que la solidaritat no sigui suficient. A l'Àfrica encara pateixen malalties que a Europa ja hem erradicat, i caldria invertir més diners per solucionar-ho. Amb la Covid-19 pot passar el mateix. Sens dubte les primeres vacunes aniran molt buscades, perquè segurament no n'hi haurà per a tots. I els països pobres seran els últims a poder accedir-hi.

Un cop s'aixequi l'estat d'alarma, hi haurà certa normalitat o tardarem a assolir-la?

Alguns experts parlen de com a mínim un any o més per poder fer vida normal, malgrat que el confinament duri només unes setmanes. Veurem. Mentre el virus estigui circulant sense control i no hi hagi una immunitat de grup prou gran (gent que hi sigui resistent perquè ja ha passat la malaltia o n'ha rebut la vacuna), el risc de rebrots greus existirà. Caldrà ser prudent durant una bona temporada.

Enmig d'aquest confinament ha publicat: Els finals no arriben mai de sobte, sobre el fet tràgic de l'11 S. Li ha estat difícil escriure'l?

Aquest va ser un llibre molt difícil per a mi. Parla de com vam viure una altra crisi, que a mi em va tocar passar-la a Nova York, i vaig necessitar una dotzena d'anys per processar tots els sentiments que em va generar la caiguda de les Torres Bessones. Però no és un llibre sobre la tragèdia: ho he fet servir com a teló de fons per parlar de crisis personals i com busquem la manera de superar-les.«Tenim el laboratori tancat, com tot el que no és essencial, però podem continuar fent ciència des de casa» assenyala el científic i investigador Salvador Macip (Blanes, 1970) des del seu confinament a casa, a Leicester. Les seves paraules ens ajuden a fer més entenedora la crisi que vivim. Al mateix temps aprofitem perquè ens faci un tastet de la seva darrera obra publicada, sobre una altra crisi, la dels atacs de l'11 S, que va viure en primera persona.