«Psicòsia«» «ens il·lumina contra la il·luminació, els il·luminadors i els il·luminats sense enlluernar-nos amb pedanteries (...) «Psicòsia«» és una petita arma de destrucció que si us n'apropieu pot convertir-se en una arma d'autodefensa i resistència». Així defineix Jordi Pou, el nou llibre del poeta i filòsof Àngel Rodríguez (Figueres, 1966), de nou, escudat en el seu alter ego que, com el seu creador reconeix, ja té una existència i pensaments propis. Humor, ironia i, fins i tot, sarcasme, «sense caure en el cinisme», recorren aquest recull farcit de píndoles de pensaments, sigui en forma d'epigrames, aforismes, acudits, microcontes o, simplement, onomatopeies que volen ser dites en veu alta i clara i que desperten, sens dubte, el somriure.

El llibre, presentat fa unes setmanes a la llibreria social Taberna Libraria de Figueres, torna a aparèixer sota el segell Licàngel que promou el mateix creador que, en aquesta ocasió, ha tingut dos col·laboradors estrets: Frederic Fortunet amb les seves il·lustracions -d'aromes empordaneses- i Joan Antoja, que ha fet el disseny i la maquetació. «Psicòsia«» reprèn el fil de «Neuropa» (2000) i «Neuropa profunda» (2016) on Custodi s'aproximava a la realitat europea. Ara fa un exercici més i enfoca la mirada envers Catalunya i els temps que vivim. «Psicòsia també un dia va ser gran i va tenir un passat esplendorós de banderes enlairades. Psicòsia també un dia va ser la culminació d'un malson», diu la veu del poeta. A parer d'Àngel Rodríguez, «el país s'ha allunyat de la realitat». La gent, a escala col·lectiva, «llegeix malament la realitat i després diu que la vida l'ha enganyat o que l'ha estafat, és molt comú, no tolerem la realitat i ens en fem una de pròpia, de paral·lela». Per al poeta, la clau està a aprendre a llegir-la correctament, «no quedar-se en la gestualitat, sinó a ser honest».

Aires empordanesos, lectures riques i variades

Aires empordanesos, lectures riques i variadesCertament, «Psicòsia«» té una mirada molt empordanesa. No només per aquest humor finament entramuntanat que se'ns rebel·la càustic i mordaç a vegades, sinó per la presència del nostre paisatge que, en temps de confinament, se'ns fa més present. «L'Albera, de bon matí, és una maqueta de cartró rosat que acaba de desplegar-se», diu el poeta en el recull d'estil aparentment senzill que aporta, com diu Jordi Pou, «lectures riques i variades» sense voluntat de sentències aclaparadores.