Fa quasi vint anys que la fotògrafa i professora d'educació física rosinca Maria Velasco manté un vincle d'amor profund envers la vida a mar. L'ha treballat intensament recollint testimonis de pescadors i tots aquells que viuen entorn de la mar, sortint amb les barques, escoltant les seves veus. Tot plegat va donar lloc al llibre Diàlegs amb la mar, i, els darrers anys, diferents documentals, el darrer, batejat amb el nom d'aquell llibre, ara ha estat seleccionat pel Girona Film Festival que preveu fer-se el setembre. «No m'ho esperava i estic contenta perquè és un reconeixement cap a ells», assegura Velasco.
La rosinca Maria Velasco.
La creadora és conscient del prestigi que té el Festival de Girona amb molts anys de trajectòria i sent una plataforma des de la qual es projecten treballs d'arreu del món. Encara té més valor que fos el mateix Festival, de la mà del seu director, Lluís Valentí, qui la convidés a participar en aquesta pròxima edició. Valentí i Velasco es van conèixer fa relativament poc, en unes jornades de cinema transfronterer a Prats de Molló que tenen, com explica la realitzadora, «la voluntat de trencar fronteres entre la Catalunya Nord, la Catalunya Sud i les illes Balears, a banda de generar projectes en comú». Allà, Velasco va conèixer directors i productors de diferents cadenes de televisió o vinculats al món audiovisual. Tots ells van quedar gratament sorpresos quan va explicar el seu projecte entorn del món de la pesca. «Fa molts anys que en faig seguiment i en tinc un coneixement molt profund», reconeix Velasco que assegura, a més, que ara és un bon moment per difondre el sector «i valorar-lo com es mereix». «Els pescadors surten a la mar, és una feina arriscada, dura, poc valorada», explica la rosinca.
Crear un vincle més humà
Crear un vincle més humàVelasco no deixa de treballar dins aquest camp perquè és en això en el que creu. Aprofitant la seva faceta de docent, fa poc ha impulsat unes jornades a l'escola Narcís Monturiol de Roses enfocades cap al món de la pesca i que han servit perquè els alumnes interactuïn a l'aula amb els pescadors i la gent de mar. «Com a docent, t'adones que has d'anar cap als projectes en els quals creus i en aquest cas es tracta de crear aquest vincle més humà», confirma convençuda. Els resultats de treballar d'aquesta manera «més inclusiva i emocional» han estat sorprenents i han generat «un feedback que aporta» quelcom positiu «a les dues parts».
Pescadors rosincs, a les aules.
Diàlegs amb la mar retrata el dia a dia dels pescadors d'arrossegament, de palangre i tresmall de Roses els seus problemes, patiments i el seu vincle amb la natura. Un temps abans, Velasco ja havia rodat també La Carmeta i el moll sobre Carmeta BarberàLa Carmeta i el moll , la darrera remendadora de xarxes de Roses. Ella, però, no es vol aturar i vol fer més gran aquest projecte que reflexiona sobre «la relació de la persona amb la natura, cap on ha d'anar el món i valorar l'esforç d'aquestes persones anònimes». No amaga, però, que han estat dos anys durs, aquests darrers; dos anys de picar ferro amb l'esperança que d'altres s'interessessin en el seu projecte. Ara, per fi, sembla haver trobat el bon camí, «gent que hi creu també» i que hi volen invertir. Aquests dies de confinament a casa, doncs, li estan servint per revisar material. La idea és treballar en un documental nou que aporti «una mirada més àmplia sobre la pesca a la Catalunya Nord i Sud». L'equip estarà tan integrat per professionals francesos com catalans. Velasco està molt il·lusionada, ja que el projecte serà col·lectiu. «Es parla molt de preservar el patrimoni immaterial, però a vegades es queda en el discurs, ara tinc esperança», acaba.
