En només dues setmanes, el coronavirus ha trastocat les nostres vides i, per descomptat, la nostra manera de treballar. Un dels sectors que més ho ha constatat és el dels professionals de la comunicació que s'han vist obligats a una immediata adaptació per seguir exercint la seva funció, ara més que mai, d'informar. Això ha comportat, com a conseqüència, un desenvolupament tecnològic brutal i inesperat i la resolució, a mesura que es presenten, de problemes nous.
Ramon Iglesias (SER Catalunya), Clara Cabezas (TV3) i Jaume Peral (Catalunya Comunicació)
El portbouenc Ramon Iglesias, director de continguts de Ser Catalunya, qualifica la situació «de repte monumental», ja que «ens ha obligat a crear una ràdio fora de la ràdio», però amb uns resultats sorprenents. En aquest sentit, un 90% de la plantilla de Ser Catalunya està treballant des de casa, «intentant fer la mateixa programació» de sempre «amb una qualitat de so pràcticament igual». Haver patit un cas prematur, els va fer moure's ràpidament instal·lant la tecnologia necessària a casa d'editors i periodistes, amb portàtils configurats empresarialment, aparells Quantum sortits de fàbrica i Time Line «que permeten molta mobilitat». Tècnics i productors de directe, però, segueixen anant a la ràdio «però en torns rotatius i extremant les mesures de protecció col·lectiva» i particulars. Encara, però, se segueix fent carrer «perquè no podem deixar d'observar què passa fora, som una ràdio fonamentalment informativa tot i que mirem de mantenir l'entreteniment».
Un servei essencial
Un servei essencialEl mateix cas es viu a Catalunya Comunicació que engloba RAC1, RAC105 i 8TV. El figuerenc Jaume Peral n'és el director general i assegura que «mai hauríem pensat poder fer pràcticament 24 hores de ràdio al dia sense ningú a la ràdio». RAC1 té equips sencers confinats, entre ells el que lidera la ràdio a Catalunya, El Món de Jordi Basté, o Versió RAC1. «Ha estat dur engegar-ho, però cada dia que passa hem anat ajustant aspectes i crec que els mateixos oients entenen la situació», diu Peral qui té clar que l'objectiu és que l'audiència «no perdi la possibilitat de sentir, quan engeguen la ràdio, que a l'altra banda hi ha algú que els pots informar del que està pasant». Peral reconeix que un dels aprenentatges és que, amb el suport de la tecnologia, «totes les dificultats es poden superar» i «que la ràdio és un servei essencial i ara té més sentit que mai».
Kits d'automaquillatge
Kits d'automaquillatgeEl que també és un servei essencial i públic és TV3. Així ho creu la cap de programació i d'imatge de TV3, Clara Cabezas, de la Jonquera, que explica «com de complicat» és tot. Hi ha personal malalt o confinat, cosa que ha obligat a «readaptar tota la programació i les maneres de fer els programes, preservant la salut i garantint i prioritzant franges de televisió en directe i la informació contrastada». Això fa que «la graella estigui molt viva i es vagi readaptant», s'ha potenciat molt el teletreball -«hem fet un màster», diu-, els convidats no van als platós i ho fan per Skype, hi ha rodes de premsa telemàtiques via Facebook i, com a curiositat, els presentadors tenen kits d'automaquillatge.
Josep Callol (Diari de Girona), Xavi Dalmau (Ràdio Flaixbac) i Jaïr Domínguez (TV3, Cat Ràdio i Flaixbac)
L'escalenc Josep Callol, cap de redacció de comarques del Diari de Girona, coordina tota la informació d'actualitat marcada pel coronavirus, treballant des de casa seva, a Cruïlles. Com bona part de la redacció, dedica els seus esforços utilitzant un sistema de connexió remot: «Permet connectar-nos als ordinadors de la feina com si estiguéssim a la redacció». El més complicat, assegura, és gestionar l'equip de treball. El WhatsApp, el correu electrònic i les trucades s'han convertit en eines encara més imprescindibles del dia a dia per poder gestionar el volum d'informació que arriba, que és molt gran. «Ens hem d'acabar d'adaptar, però intentem seguir amb la rutina d'un dia normal a la redacció». Al vespre, i per videoconferència, és quan es reuneix el director amb els diferents caps de redacció i es decideixen els temes de la portada. Durant el dia, l'edició en paper es compagina amb l'edició digital, unint esforços: «S'ha reforçat amb dos redactors més i hem tingut un augment considerable de visites de persones consultant temes relacionats amb el coronavirus. El que la gent més llegeix en el nostre cas són els temes locals ben treballats», assenyala.
Adaptar els continguts a l'estat emocional del públic
Adaptar els continguts a l'estat emocional del públicEls professionals de la comunicació que condueixen programes d'entreteniment, a part d'assumir el repte de treballar amb noves eines, des de casa, han d'adaptar els continguts a l'estat emocional del seu públic: «Cal empatitzar amb la gent que a més ha canviat els seus hàbits de consum durant el confinament» remarca Xavi Dalmau, castelloní nascut a Barcelona, programador musical i locutor a Ràdio Flaixbac. Ha muntat l'estudi a casa utilitzant aplicatius i maneres diverses de comunicació per fer teletreball. «En el meu cas, com a locutor, la màgia de la ràdio s'esvaeix, ja que enregistrem les intervencions amb un sistema que ofereix un fals directe».
El periodista Jair Dominguez treballa a l'APM de Cat Ràdio, a ràdio Flaixbac i a l'Està Passant de TV3. Defensa que «es pot fer teletreball fins i tot fent televisió, són mesures excepcionals, però fem el programa cadascú a casa seva amb la seva webcam, el seu mòbil i fent servir Skype o Zoom i la gent està fent un esforç per entendre que es pot fer tele a distància sense veure'ns». Considera que «no es pot deixar d'emetre pel que està passant, perquè va bé per la salut mental de tots que hi hagi una certa normalitat, que puguem riure i que ens puguem fotre de l'actualitat». Content de poder seguir fent el programa des de casa seva, a Vilafant: «Només m'haig d'assegurar de tenir cobertura».
