Ajornaments, cancel·lacions, projectes perduts i encara una altra mala noticia: la plena normalitat no tornarà quan s'aixequi el confinament. Amb aquesta incertesa viuen avui centenars de ballarins, coreògrafs i gestors culturals catalans, i l'única seguretat de saber que la crisi del coronavirus suposarà prop de 25 milions en pèrdues a tot l'Estat i afectarà un 80% de l'activitat anual a Catalunya, segons l'APdC. Però la inestabilitat és una vella coneguda del sector, com recorden a l'ACN Sol Picó, Miquel Barcelona i la directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit. Mentre fan mans i mànigues per salvar produccions, els ballarins, confinats, es resisteixen a perdre la forma i han canviat la sala d'assaig pel passadís de casa.
El Mercat de les Flors és un node de producció i exhibició de la dansa a Catalunya. "Costa de creure que pots perdre la feina gestionada durant anys", lamenta la seva directora, Àngels Margarit. Per sort, de les 13 creacions que han suspès per l'estat d'emergència una desena ja tenen nova data, mentre que a tres encara no els han trobat un nou "lloc", informa. Les produccions i coproduccions internacionals són, per raons òbvies, el que més difícilment se salvarà.
En aquest sentit, el disseny de la propera temporada s'està veient alterat aquí, en d'altres equipaments i, més visiblement, en festivals com la desballestada Quinzena Metropolitana de la Dansa o el Sismògraf d'Olot, que ha saltat de la primavera a la tardor a base de "reinventar-se". De moment, aguanten altres cites com el Deltebre Dansa (del 6 al 19 de juliol) o l'Ésdansa (Les Preses), a l'agost.
Afectacions a mitjà termini
Però el que més amoïna Margarit no són tant els retocs al proper curs -que anticipa més "nacional" i sense "algunes" peces de gran format i internacionals- com "la magnitud" i l'impacte a llarg termini per a la dansa i la creació en general. "Van passant els dies i et vas fent càrrec que el retorn no serà immediat, no és com prémer un interruptor; és més adequat pensar a llarg termini i plantejar en quines condicions val la pena retornar", es demana aquesta veterana de la dansa, agraïda però recelosa de l'èxit d'iniciatives com un Grec ampliat a l'agost per rescatar espectacles cancel·lats.
La ballarina i coreògrafa Sol Picó corrobora la sensació "d'incertesa" que s'estén entre el sector. "Jo espero poder fer un 'bolo' al juny, però igual no, i si llavors no poden entrar 300 persones al teatre? Posem que al juliol?", es demana. De moment, la seva "esperança" és que, sigui quan sigui que la situació es redreci, "la gent tindrà ganes d'anar a veure dansa".
Al seu torn, l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) enquesta des de fa dies els seus 500 socis per dimensionar les afectacions. L'entitat considera, amb tot, que no es tracta només de quantificar els projectes perduts o hipotecats ara, sinó d'entendre que la normalitat no tornarà "el dia que s'aixequi el confinament". "Tot apunta que el confinament s'aixecarà paulatinament i que les activitats de masses seran les últimes que es reprendran", avisen des de l'entitat que presideix Xevi Dorca.
De moment, prefereixen parlar "d'afectacions globals" al sector en un any en què estimen que el 80% de l'activitat ordinària s'acabarà veient afectada d'una o altra manera. La Federació Estatal de Companyies i Empreses de Dansa (FECED) ja quantifica que les pèrdues econòmiques oscil·laran entre 20 i 25 milions d'euros a tot l'Estat, el 80% de la facturació d'un any normal.
Com a entitat de defensa dels professionals, l'APdC s'ha sumat a altres associacions i sindicats en la reclamació de polítiques públiques d'urgència "per pal·liar els efectes devastadors" de la crisi. Demanen mesures com l'obligatorietat a les entitats públiques de reprogramar totes les funcions, que les companyies cobrin almenys el 50% del caixet acordat quan es posposin actuacions o crèdits tous per ajudar en la liquiditat de les companyies. Algunes han obtingut resposta per part dels governs, altres no, fan notar.
El ballarí i coreògraf Miquel Barcelona recela de l'abast que tindran aquests ajuts públics. "El món artístic està acostumat a viure en la incertesa, això no em fa por. El que fa por és que les persones que decideixen sobre l'economia pensin que la cultura no és necessària", etziba.
Com tants altres ballarins, Barcelona ha vist com queien actuacions previstes, concretament del seu espectacle 'Kórps'. Assegura que en el seu cas "no és greu", i insisteix que les reprogramacions i la inestabilitat professional sempre l'han acompanyat. De fet, ja ha deixat escrit en un dels seus articles pel digital 'Núvol' que no tot és negatiu en aquesta situació sobrevinguda. "El confinament és una oportunitat per entendre coses sobre nosaltres i sobre la situació que vivim. M'ho agafo amb ganes, i no és que em resigni a aprendre coses, sinó que ho trobo un acte generador", insisteix a l'ACN sense voler treure gravetat al moment.Mantenir "la forma" malgrat el confinament
Mentrestant, el confinament planteja un problema afegit i específic per als artistes de la dansa: com mantenir-se en moviment i en bona forma física sense sortir de casa. "Només es parla dels esportistes d'elit", constata Sol Picó, "però nosaltres, per presentar un espectacle, hem d'estar en plena forma". A la ballarina li consta que molts companys estan tirant d'imaginació i recursos domèstics perquè el cos "no decaigui" després de moltes setmanes confinats. Miquel Barcelona tampoc ha deixat d'entrenar i "dubta" que ho hagi fet cap ballarí en actiu. "Una cosa que té la dansa és que és molt disciplinada", observa amb optimisme.
No obstant això, a diferència de l'esport, "les arts escèniques cultiven l'espai en viu", matisa el ballarí. "Sento que tots estem amb una gran necessitat de compartir i d'explicar-nos", confessa. Àngels Margarit ho veu de la mateixa manera: "La dansa és molt col·lectiva, i viu molt de la relació, de parlar un cos amb un altre cos; això ho trobarem molt a faltar". I aventura: "Probablement sortiran un munt de solos, i de coreografies domèstiques"
Quant a Picó, de moment ha pogut seguir desplaçant-se a la Piconera, la seu de la seva companyia al Poble Sec, des d'on s'exercita sola -i havent presentat un ERTO pels seus quatre treballadors-. L'artista hauria d'haver estrenat tot just divendres passat al TNC el seu nou espectacle, 'Malditas Plumas'. Agraeix almenys que l'aturada els ha agafat amb l'espectacle ja tancat, la qual cosa facilita la seva reprogramació. De fet, el teatre nacional ja els ha confirmat noves dates, del 26 al 29 de novembre d'aquest any, a la Sala Tallers.
Contra la "incertesa", encomanar el moviment
Des del seu local, Sol Picó combat com pot i amb mirada altruista la "incertesa" sobre la represa de l'activitat cultural i social. Ella ha estat una de les moltes creadores que ha volgut compartir el seu talent a través de les xarxes per fer més amena la quarantena als altres. Aquests dies l'artista ha anat penjant vídeos i fotos al seu Instagram on anima a fer exercici físic i desvetlla algun fragment del seu nou espectacle (ajornat). No contenta amb això, la coreògrafa prepara unes "càpsules" televisives per arribar també a tota aquella gent gran que no té Internet o no participa de les xarxes socials. Unes peces que Picó ha proposat a TV3, també a À Punt (País Valencià) i a la televisió local del seu Alcoi natal.
També Miquel Barcelona ha compartit a Instagram un "moment ballat de confinament" des del seu terrat. Hi fa "confluir" quatre de les moltes iniciatives que s'estan llençant a les xarxes des del món de la dansa -puntualitza- entre les quals el '#Ballemacasa' que proposa l'ApDC cada dia fins el Dia Internacional de la Dansa (29 d'abril), a la qual ja s'han sumat altres ballarins com Cesc Gelabert o el mateix Xevi Dorca.
