31 de març de 2020
31.03.2020
L'Empordà
Figueres/Torroella de Montgrí

Vicenç Pagès busseja en la memòria d'un passat ben viu

L'autor figuerenc publica «Memòria vintage», un viatge personal i col·lectiu per un món quasi extingit

30.03.2020 | 19:55
L'escriptor fa una immersió en el seu món personal

Vicenç Pagès s'entreté aquests dies, en el temps que li permeten les seves obligacions com a docent, llegint un llibre ambientat a les praderies de l'Oest americà. Reconeix que ara necessita això i, sobretot,«ficció». «No tinc ganes de més realitat, ja estic prou enclaustrat», afirma tot descartant que d'aquest confinament en pugui sortir cap llibre. L'impàs, però, sí que deixa a mig fer la ronda de presentacions –justament a Figueres– de la seva darrera creació, Memòria vintage (Empúries), un viatge a un món quasi extingit a través de noms, paraules i conceptes ordenats alfabèticament i de lectura lliure, deixant marge a l'atzar. L'autor figuerenc ho fa defugint dades o números, només amb l'ajut dels propis records, material sensible sempre, d'altra banda, present en el seu imaginari literari.

Vicenç Pagès remarca que Memòria vintage no és un llibre que fas un bon dia quan et lleves, sinó que és quelcom del que prens consciència amb el pas del temps, «quan t'adones que tens records que molta gent ja no ha conegut, i no cal tenir noranta anys per sentir-ho». «Quan estàs en contacte amb gent jove, veus que hi ha moltes facetes que per a tu són ben vives però per a ells no existeixen o ni se les creuen», confirma l'escriptor. Màquines obsoletes, marques ja desaparegudes, programes televisius o, fins i tot, paraules en desús. És aleshores quan «té un sentit recollir-ho perquè els records ja tenen un valor històric i poden ajudar a entendre què està passant ara, nosaltres som els fills de tot allò».

L'escriptor figuerenc ha marcat uns límits temporals clars dins aquest busseig per la memòria: vint-i-cinc anys. Ha partit, doncs, del seu primer record conscient –l'arribada de l'home a la Lluna el 1969 o més aviat dels cromos que es van fer l'any següent– i l'ha tancat amb l'estrena de Pulp Fiction (1994), una pel·lícula de Tarantino que barreja «coses antigues i noves». Entremig la fi del franquisme i la transició.



La importància dels mots

«Vivim uns temps on només sembla que importi l'ara, i les coses d'abans siguin obsoletes, jo vull donar valor al passat recent que per a molts encara està molt viu», assegura Pagès. Cada lletra de l'abecedari inclou diferents entrades. «Sembla caòtic, però és la mirada que jo tinc quan miro enrere», justifica l'autor assegurant que ha estat un exercici divertit de fer. Així ha triat quatre-centes paraules com absència, bola, crescendo i, fins i tot, Un, dos, tres que li permet unir aquell concurs de televisió amb el Tribunal Suprem. Entre la tria també algunes que, aquests dies, recuperen plenament el seu contingut, com silenci, espera i, fins i tot, resignació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook