Tot va començar veient els veïns italians com sortien a cantar i tocar instruments als balcons i l'acció s'ha estès com una taca d'oli arribant també a casa nostra. L'experiència imaginativa crea ponts d'unió entre el veïnatge i alleugera les llargues hores de confinament.

El grup Xanadú és una de les formacions que s'ha volgut sumar aquests dies a la iniciativa de fer més suportable el confinament de la gent a casa. La cantant Susanna Pérez ha muntat l'escenari al seu balcó, que dona a una plaça, a Figueres. La setmana passada va fer dos concerts-ball i la intenció, veient la bona resposta de la gent, és repetir-los els dimarts i divendres. A més, els retransmet per xarxes socials -Instagram Live i Facebook Live- per portar l'alegria a tothom qui vulgui connectar-se. La Susanna va quedar sorpresa de tots els vídeos que s'han fet córrer, gravats pels veïns, emocionats per aquesta estona de distracció: «Jo veia com les parelles s'agafaven i ballaven, altres ballaven sols, hi havia nens, adolescents, l'ambient era com el d'una revetlla». La cançó Resistiré,, s'ha convertit ja, i a petició del seu públic, en un himne del moment que vivim «i a partir d'ara ja l'hem inclosa dins el repertori per tancar cada concert».

Animant a tota la família

Animant a tota la famíliaPatrícia Duran també s'ha sumat a l'experiència des del balcó de casa seva a Vilafant. Mestra d'educació infantil i animadora sociocultural amb nens i gent gran, és una persona d'una vitalitat incansable. Tot i això, el gener passat va patir una pneumònia molt forta que va deixar-la exhausta. Després de restar ingressada a l'Hospital de Figueres, es va passar un mes a casa sense sortir perquè «no tenia forces». El confinament d'ara, doncs, «se m'ha fet un món». La setmana passada, però, veient la seva filla molt angoixada es va decidir a agafar l'altaveu per distreure-la i va sortir al balcó. «Vaig començar a cridar els nens dels veïns que estaven al pati i els vaig posar cançons infantils, les ballava i ells també», explica. De sobte, tothom va sortir i la va acompanyar. Així ara, cada dia, pels volts del migdia surt amb la seva filla cantant i ballant. «Crec que els agrada perquè passen una bona estona i poden desconnectar d'aquesta monotonia», confirma tot afegint: «Un dia més és un dia menys».

Música al carrer Pep Ventura

Música al carrer Pep VenturaUn altre artista que també s'ha volgut sumar a la iniciativa és el saxofonista i clarinetista figuerenc Albert Monjó. Des de divendres passat, cada dia a les 8 del vespre, surt al balcó de casa seva, al carrer Pep Ventura de Figueres, hi toca alguna peça que li agrada i que sap transmet il·lusió per la vida. "Ho faig amb molta estima, per mi és una responsabilitat i em recomforta veure la reacció dels meus veïns i, fins i tot, de gent que ni conec", comenta Monjó. I és que cada dia, després dels obligats aplaudiments de reconeixement a les persones que treballen per combatre aquesta pandèmia, ell surt al balcó i interpreta stàndars de jazz i peces que la gent reconeix, com Begin The beguin, "i fins i tot acompanyen cantant". Quan acaba, és a ell a qui els veïns li regalen els seus aplaudiments. "La gent s'emociona i per això ho seguiré fent cada dia", comenta. Quelcom que li ha omplert el cor és veure, fins i tot, a una veïna seva, del pis de dalt, de 91 anys "i que quasi no surt mai de casa" sortir cada dia a escoltar-lo. Per Monjó, aquesta situació tan dolenta està ajudant a recuperar "aquell sentiment de veinatge que havíem perdut".

Albert Monjó al seu balcó tocant el saxofó

Albert Monjó té 70 anys i és professor de música de l'escola del Casino Menestral Figuerenc. S'ha dedicat sempre professionalment a la música i ha format part de grans orquestres com la Maravella o La Principal de la Bisbal. Des de fa anys lidera la seva pròpia formació, Albert Grup, i actuen, amb un repertori de gran qualitat, arreu de les comarques gironines. Aquesta pandèmia els ha obligat a frenar en sec l'activitat. Totes les actuacions que tenien s'han posposat o suspès. "Molta gent del sector està espantada", reconeix tot i que ell creu que cal tenir esperances. Per això, cada dia surt al seu balcó a regalar-li als seus veïns, i a tots aquells que el veuen a través de les xarxes socials, una mica de solidaritat en forma de música.