17 de març de 2020
17.03.2020
Castelló d'Empúries

Troben un carrer anterior al convent de Sant Domènec de Castelló d'Empúries

Formava part de l'urbanisme medieval de la vila abans de la construccio d'aquest gran edifici

16.03.2020 | 20:22
Els treballs s'han allargat tres setmanes

Les obres de canvi de pavimentació del claustre del convent de Sant Domènec de Castelló d'Empúries, datat del segle XVIII, han anat acompanyades d'un obligat control arqueològic preventiu de l'obra –l'immoble és un Bé Cultural d'Interès Nacional– dirigit per l'arqueòloga Anna Maria Puig. Un dels interessos que impulsava aquests treballs era localitzar nivells corresponents a l'edificació del Palau dels Comtes així com de l'urbanisme anterior, quelcom que ha reeixit, ja que s'han descobert «traces» d'un carrer que havia estat en ús «abans que s'edifiqués el convent sobre seu», amb molt de pendent, amb una part central de recollida d'aigües, i que desembocava a la muralla. També s'han trobat restes de murs d'alguna casa.

Previs a aquests treballs in situ, que s'han allargat durant tres setmanes, ja es coneixia que la construcció del gran convent dels dominics s'havia fet en un emplaçament on ja existien edificacions prèvies i, que, entre aquestes cases, s'aixecava el Palau dels Comtes. «Si un mira l'urbanisme de la zona, s'adona que, quan van construir el convent, es desfigura totalment el que hi havia allà, les cases i els carrers del moment, ho tiren tot a terra», comenta Puig, tot assegurant que disposen de documentació on ja se certifica l'adquisició d'habitatges. De fet, temps abans, amb la construcció del Palau dels Comtes ja s'havia dut a terme una gran reforma de l'espai, comprant i unint edificacions. «Aquestes cases i aquests carrers serien l'urbanisme de l'època medieval», assegura l'arqueòloga.



Evitar el desnivell natural

Durant els treballs duts a terme ara, s'han realitzat entre quatre i cinc cales en punts estratègics que buscaven «determinar com era el subsol i els nivells d'ocupació anteriors a la construcció del convent». Aquestes cales han mostrat molt bé, doncs, l'acusat pendent del terreny natural en direcció a la muralla: des de punts on l'argila està només a 50 centímetres fins a més de tres metres i mig a l'altre extrem. «Al segle XVIII, es va fer un anivellament important per evitar aquest desnivell natural i aconseguir una superfície planera amb l'objectiu d'aixecar l'edifici», explica Puig, que afegeix que ja se sabien detalls de l'indret gràcies a estudis anteriors, com ara que, en un extrem, hi havia uns soterranis que aprofitaven l'espai amb més profunditat a tocar la muralla. També, on s'han fet les cales ha aparegut material abundant, res excepcional, l'habitual en aquesta mena d'excavacions: ceràmica, restes òssies de fauna, vidre...

Els resultats obtinguts, però, han satisfet als arqueòlegs. «Eren cales molt pensades i, en general, ens han ajudat a comprovar la topografia d'aquest espai a la vora de la muralla medieval abans de la construcció del convent». Anna Maria Puig afegeix que, en el subsol, malgrat la gran intervenció feta per construir el convent, «encara trobes traces de l'urbanisme anterior».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook