12 de març de 2020
12.03.2020
Barcelona

Mariona Seguranyes obté el premi de l'Associació Catalana de Crítics d'Art

Ha aconseguit el reconeixement pel comissariat de l'exposició «Realisme(s) a Catalunya, 1917-1936»

12.03.2020 | 14:27
Mariona Seguranyes recollint el reconeixement

La doctora en Humanitats i historiadora de l'Art figuerenca, Mariona Seguranyes, ha estat reconeguda amb el premi de l'Associació Catalana de Crítics d'Art pel comissariat de l'exposició «Realisme(s) a Catalunya, 1917-1936. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista». La mostra ha estat una producció compartida entre el Museu de Sitges, el Museu de Valls i el Museu de la Garrotxa -on actualment s'està exhibint fins al 31 de maig-, a través de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya. El jurat que ha premiat el treball de Seguranyes, que va rebre el guardó aquest dimecres passat a l'auditori del MACBA, li reconeix haver «propiciat les constel·lacions de relacions i influxos d'anada i tornada, i ajudar a entendre els emmirallaments i l'impacte de Picasso en l'obra dels artistes catalans». Dins la mateixa categoria, s'ha premiat també a Gabriele Schor i Marta Segarra pel comissariat de la mostra «Feminismes» del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Mariona Seguranyes ha assegurat que aquest premi ha estat «del tot inesperat», ja que la competència era molt alta. Dins la categoria hi havia projectes expositius amb pressupostos de gran envergadura com per exemple el pavelló de l'Uruguai a la Biennal de Venècia. Malgrat tot, la mostra Realisme(s)... era l'única dedicada a la recerca dins el camp de la història de l'art, quelcom que ha tingut molt en compte el jurat. Seguranyes admet, a més, que aquest ha estat l'any en que han votat més socis, quelcom també significatiu. «El retorn d'aquesta exposició és immens», comenta la figuerenca, molt satisfeta, ja que suposa, també, un reconeixement a tota la trajectòria professional duta a terme fins ara. Amb aquesta exposició, a més, queda demostrat que «el treball en equip és vital, sumar esforços». En aquest sentit admet que, «per fer projectes dignes i generar sinèrgies, els museus s'han d'unir»

Reivindicar la figura del curador i investigador

El jurat també li ha reconegut «la visió innovadora del projecte» que ha explorat una línia d'investigació inèdita fins ara -el Realisme a Catalunya entre guerres- i l'haver sabut «contextualitzar la pintura catalana en l'àmbit europeu» que, segons Seguranyes, «ens cal fer perquè, si nosaltres no investiguem els nostres artistes i patrimoni, els de fora no ens ho faran». Això, a més, és una cadena, ja que la investigació porta una «revalorització dels artistes catalans», molts dels quals eren capdavanters i es troben al mateix nivell de Picasso. «Això significa treure'ls a la llum, donar-los la veu amb documentació, no només l'obra per l'obra», afirma tot afegint que caldrien més recursos per «seguir treballant aquesta línia» tal com fa, per exemple, el país veí, França. Per ella, el guardó ve a ser «una reivindicació de la figura del curador o historiador que és la persona que recompon un gran trencaclosques, que es passa hores i hores d'arxiu en arxiu, una feina molt dura». Malgrat això, però, el curador-investigador sol treballar en unes condicions econòmiques molt precàries. «Som trapezistes sense xarxa i això és molt dur». Segons Seguranyes, «el país caldria que destinés una part de recursos a la investigació perquè hi ha projectes que són bàsics». «Una exposició sense investigació és llençar els diners a la brossa», conclou. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook