Maria Rosa Ribas (la Bisbal d'Empordà, 1950) va dedicar la seva vida professional, com a infermera, al món de la salut sexual i reproductiva. Això la va apropar al misteri de la vida i l'evolució de les pràctiques i creences sobre la fecunditat al llarg dels segles, enfocant-ho des d'una mirada femenina. Així va iniciar un llarg procés d'investigació i documentació culminat ara en Les mares que ens han parit (Gregal), un llibre que divendres a les vuit del vespre es presenta als antics jutjats de Figueres en un acte d'Atenea.

El viatge emprès per Ribas va ser, reconeix ella mateixa, «emocionant» perquè «vaig veure la capacitat d'imaginació que tenien les dones sobre el seu cos i com havien viscut la sexualitat» al llarg dels temps. L'estudi la va portar a tocar molts aspectes entorn de la fecunditat: des dels rituals que l'acompanyaven, passant pel control a través de diferents mitjans anticonceptius fins a com era tractada la dona a cada època. «L'organització social ha estat patriarcal des de la prehistòria i la dona ha estat molt supeditada a l'home fins a quasi la meitat del segle XX, l'accés d'aquesta a l'educació ha estat molt important», comenta Ribas.

L'autora, que anteriorment havia coescrit S'ha acabat, amor meu (2000), ha volgut realçar el paper essencial de les llevadores, «una de les professions que s'ha mantingut de la història de la Humanitat, a voltes molt tractada, i que està molt lligada a la vida». «És una reivindicació d'aquestes dones sàvies i valentes», assegura convençuda Ribas qui, alhora, ha visualitzat dones que en el seu temps van abanderar la lluita pels drets femenins. «Són dones que fins ara no sortien en els llibres d'història», conclou.

Una de les tesis del llibre és «vetllar per una fecunditat i maternitat lliure per a totes les persones i fora del tracte mercantil». Com comenta Ribas, la fecunditat, a voltes, està supeditada a normes empresarials, cosa que no hauria de ser. «Les dones han de ser més lliures en aquest aspecte», assenyala, tot afegint que ara «tenim els fills que podem, no els que volem». Cada època, diu, té els seus reptes i ella advoca perquè el coneixement i els avenços aportin a les persones «una vida digna».