19 de febrer de 2020
19.02.2020
Figueres

El figuerenc Vicenç Pagès recull en un llibre 400 termes de "memòria vintage"

Hi inclou des de l'arribada de l'home a la Lluna fins a l'estrena de 'Pulp Fiction'

19.02.2020 | 12:27
L'escriptor figuerenc Vicenç Pagès Jordà.

Des de l'arribada de l'home a la Llunya l'any 1969 fins a l'estrena de 'Pulp Fiction' de Quentin Tarantino, l'any 1994, van passar 25 anys. L'escriptor figuerenc Vicenç Pagès i Jordà publica 'Memòria vintage' (Editorial Empúries) que inclou 400 termes, tractats amb humor, que van des d'aquests dos fets i que descriuen una època sempre des de la mirada del seu autor. De fet, ha assenyalat que 'Memòria vintage' és un diccionari "generacional, personal i local".

Pagès ha manifestat que quan al títol apareix la paraula 'memòria' és perquè el llibre es basa en la seva memòria personal. Ha explicat, per exemple, que per a ell va tenir un impacte molt més gran el disc de Deep Purple, 'Made in Japan', que Johan Cruyff.

'Calçasses': "Terme pejoratiu que s'aplicava a homes que, en la presa de decisions que afectaven la parella, optaven per defugir el model patriarcal". O 'pencaire': "Terme que en vintagès s'aplica en sentit positiu a algú que treballa molt. En mil·lenial equival a 'matat', que és el pitjor que et pot passar". Aquestes són només dues paraules que apareixen al llibre que recull paraules com aeròbic, el kung fu, el macuto, la cabina de telèfon, 'La Clave', la Festa del Treball, el BUP, 'El Víbora', el pànxing, la mandanga, Ronald Reagan, Mickey Rourke, Marisol, Salvador Dalí, l'editorial Bruguera, spaghetti western, el lumumba, la titola, els videopubs o els fitipaldis.

Ha recordat que Joan Fuster va dir que tota novel·la és local i Vicenç Pagès ha afirmat que per a ell tota novel·la és generacional: "Quan passa una cosa, segons l'edat que tens, la reps d'una forma diferent". Ha posat com exemple que per a ell els anys 80 van significar el descobriment del cinema i als 70 parla com a estudiant de Primària i Secundària. "No és un llibre 'viquipèdic' i no m'he documentat gaire i sempre hi ha el punt de vista d'algú que estava allà".

"No volia fer una obra que s'hi sentís representat ningú, sinó que la memòria és personal i inevitablement hi ha aspectes compartits per altra gent". Ha admès que no se sent representat pel relat d'aquest anys que van dels 60 als 90. "Se'n fa un relat molt banal, comercial i globalitzat. Es parla molt dels 60 i 70 com si això fos Califòrnia, però teníem a Franco i una repressió lingüística i no es podia fer el que volíem".

Vicenç Pagès ha negat que volgués fer un discurs crític i nostàlgic a 'Memòria vintage' i que finalment són 400 entrades que generen "un clima molt variat amb moments bons i dolents". Ha desgranat que al llibre hi ha política, cultura, família, filologia, tecnologia, un punt de memòries culturals amb la música que s'escoltava i les pel·lícules que es veien i un punt també de crítica d'educació.

L'escriptor ha indicat que hi ha moltes paraules que per molts segueixen "vigents i funcionant", però que a la vegada van desapareixent "de l'entorn 'mainstream'". Ha considerat que hi ha actualment "una expulsió de continguts que van quedant relegats en el passat, però hi ha relats del passat que no incorporen els continguts" que a ell li agraden.

Ha afirmat que és un llibre generacional, personal i local. "Si hagués viscut a Lleida o a Reus diria coses diferents i sortirien paraules diferents". "Al llibre no m'he deixat res, ja que en la meva memòria hi ha això". Ha explicat que aquestes 400 entrades "justes" li van anar "molt bé per parar-ho". "Ha quedat una mostra representativa perquè amb 100 paraules seria poc però amb 400 un es fa la idea de l'aroma d'aquells anys".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook