Hi ha escenaris que ens són molt quotidians perquè hi convivim diàriament, però sobre molts d'ells desconeixem el passat que amaguen, encara que sacsegés la vida de milers de persones o, senzillament, l'ignorem. Amb la voluntat de recuperar-lo, el periodista Pere Bosch i el fotògraf Manel Lladó es van embarcar, fa dos anys, en una aventura que ha culminat en l'edició d'un llibre, «Espais amb història. 100 escenaris que han marcat el passat de les comarques gironines», editat per la Diputació de Girona i on el pes de l'Alt Empordà, per la seva posició fronterera estratègica, hi té una rellevància absoluta. El volum es presenta aquest dimarts 18 de febrer, a les 7 de la tarda, al Museu Darder de Banyoles.

La selecció dels espais, vinculats a esdeveniments, va ser un exercici «llarg i dificultós», com confessa Pere Bosch, que es va remetre als coneixements propis, les visites a arxius locals i comarcals i les consultes a una extensa bibliografia. Alguns dels esdeveniments rellevants havien perviscut en la memòria popular o, fins i tot, en els llibres, però d'altres només en forma de rumor o llegenda. Ara el treball permet recordar-los. També n'hi ha d'anecdòtics com és el cas de la primera trucada telefònica interurbana que va connectar Barcelona i l'Institut Vell de Girona o la primera sala en què els gironins van descobrir el cinematògraf.

Foto actual on va tenir lloc l'explosió de Llers, el 1939. Foto: Manel Lladó

Determinar el lloc on s'inicià la fil·loxera, un camp de Rabós

Determinar el lloc on s'inicià la fil·loxera, un camp de RabósEntre aquest centenar de fets històrics de les comarques gironines, vint-i-cinc es van viure a terres altempordaneses. A Bosch això no se li fa estrany: «L'Alt Empordà té la particularitat de ser zona de frontera i això, des d'un punt de vista bèl·lic, té molts espais associats; però també té molt de protagonisme com un lloc de trànsit». D'un fet del qual Bosch se sent molt orgullós d'haver «redescobert» és el lloc on es va manifestar per primer cop, un 30 de setembre de 1879, la fil·loxera. Es tracta d'un camp del coll Fornell, a Rabós d'Empordà, que va esdevenir el primer focus d'un mal que va malmetre 39.000 hectàrees de vinya gironina. Per trobar-lo, Bosch i Lladó van anar-hi acompanyats de l'alcaldessa i l'actual propietari. Un altre dels fets que destaca és el Pla de la Dinamita de Cabanes on un 5 de març de 1888 va tenir lloc una terrible deflagració que va provocar vint morts, principalment dones que fabricaven cartutxos. De tot allò encara se'n conserva una xemeneia de tronc piramidal i planta quadrada, adossada a un dels cossos secundaris de l'edifici que havia acollit la fàbrica de dinamita. «Molta gent la coneixia però no sabia què hi havia passat, així que molts cops ajudes a justificar, fins i tot, el nomenclàtor o que a espais quotidians hi ha passat quelcom rellevant», diu Bosch que, justament, el 2012 va rebre el 23è premi Josep Lladonosa d'història local dels Països Catalans.

Tots els fets triats també tenen la particularitat que estan molt acotats en el temps i l'espai perquè, com remarca l'autor del text, l'objectiu era «fer-ne una crònica periodística». En aquest sentit, totes han estat publicades al diari El Punt Avui. Per donar-li la connexió amb l'actualitat, ja en el llibre, cada esdeveniment va acompanyat d'una fitxa per situar el lector en l'espai i permetre-li la visita. A més, els fets no s'il·lustren amb fotografies antigues, gravats o dibuixos de l'època, sinó amb imatges actuals, fetes per Manel Lladó. Són fotografies, en alguns casos, que saben trobar-li el detall i la connexió amb el passat, ja sigui per algun element que ens el recorda. «Volíem que el lector veiés com és ara l'espai i com s'ha transformat», comenta Bosch tot matisant que es tracta d'una mena d'invitació a conèixer-lo, a atansar-s'hi.

Foto actual del Pla de Dinamita de Cabanes. Foto: Manel Lladó

Un llarg viatge de 1.700 quilòmetres

Un llarg viatge de 1.700 quilòmetresPer arribar a bon port, Pere Bosch i Manel Lladó han fet un llarg viatge junts. Literalment han recorregut 1.700 quilòmetres, sense sortir de les comarques gironines, una aventura que els ha portat a trepitjar, en menys de dos anys, aquest centenar d'espais, tots presentats en sentit cronològic. D'entre aquests, cal ressaltar els voltants del monestir de Santa Maria del Roure, a Pont de Molins, l'escenari d'una gran batalla entre el 17 i 20 de novembre de 1794. També una església, la de Sant Pere de Figueres, on un 3 de novembre de 1701 s'hi van casar Felip V i Maria Lluïsa de Savoia perquè «era costum que els monarques es casessin a la població més important que hi havia a prop de la frontera». Entre altres fets que han seleccionat els autors, destaquen la cova del Martiri, a Albanyà, on va morir, sota un cruel martiri, el jove Joan Massot. El noi havia estat segrestat, juntament amb dos viatgers més que feien el trajecte en diligència de Perpinyà a Barcelona, per una colla de trabucaires, el 27 de febrer de 1845.