11 de febrer de 2020
11.02.2020
Castelló d'Empúries

L'antic convent de Sant Agustí a Castelló obre nous interrogants

La primera campanya arqueològica al monument s'ha centrat en dues criptes i un túnel subterrani

10.02.2020 | 19:54
Un moment dels treballs arqueològics

La primera intervenció arqueològica a l'antic convent de Sant Agustí de Castelló d'Empúries, conclosa ara fa unes setmanes, ha deixat bones sensacions entre els especialistes i també alguns interrogants respecte a les dimensions reals de l'edifici i com s'hi accedia. La campanya, que podria tenir continuïtat, s'ha centrat en dues criptes i un túnel subterrani que, a mitjà termini, es vol fer visitable i del que ja se'n va fer un tastet temps enrera.

Fins aquest moment, al convent s'havien dut a terme intervencions més vinculades amb l'estructura de l'edifici. Amb el canvi de paviment i l'afectació del subsòl, l'Ajuntament va creure convenient impulsar una campanya d'excavacions. L'interès, diu l'arqueòloga i directora de la campanya, Anna Maria Puig, se centrava a registrar i estudiar dues criptes funeràries ubicades a la nau central. «Aquí s'hi enterraven els devots o els mateixos frares», explica Puig. Aquestes dues criptes s'han documentat, s'ha registrat l'estructura i s'han recollit les restes humanes en superfície. Puig adverteix que deu haver-hi altres enterraments –potser no criptes– però que no s'han tocat perquè el nou paviment «no els afectava». Puig afegeix que en una de les criptes s'hi va dur a terme una cala per comprovar «la classe d'enterrament, quina base tenia i la fonamentació de les parets». El resultat va ser que la base era el mateix subsòl natural i tenia molt poc gruix. El cert és que l'església s'havia utilitzat durant temps com a paller i les pedres que tapaven les criptes havien estat obertes abans permetent l'entrada de runa i porqueria.

Treball topogràfic

L'altre punt d'interès de la campanya va ser l'estudi d'un túnel subterrani que, segons explica Puig, l'historiador Jeroni Pujades ja esmentava en uns escrits a principis del segle XVII. «Ell s'hi referia com a restes romanes així que tothom, fins ara, ha cregut que eren molt antigues», diu Puig. Durant aquesta campanya, doncs, s'ha situat el túnel en planta a partir d'un treball topogràfic i l'han relacionat amb el conjunt de l'urbanisme de la zona i, sobretot, del castell comtal, a la plaça Rei Jaume I. De fet, en anteriors campanyes en aquesta plaça, ja havien aparegut estructures similars que «podien correspondre a túnels». Segons Puig, en aquest espai es van construir plantes subterrànies per regularitzar el pendent natural del terreny i, més tard, aixecar cases. Tot i això, és difícil, afegeix, saber si pertanyen al moment d'urbanització de la plaça o si són anteriors.


Ara, els especialistes desconeixen com era «l'accés antic», però existeix una porta diferent de la que tothom havia pensat inicialment. «Molt probablement, aquesta donaria sortida cap a l'exterior, en direcció a la muralla», diu Puig, tot apuntant que podria arribar a tenir funció defensiva. El que no se sap encara és per on va entrar Pujades al segle XVII. Un punt que potser devia desaparèixer en construir-se el convent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook