10 de febrer de 2020
10.02.2020
Figueres

Carmina Vilaseca combina passions, astrologia i humor fresc en el seu primer llibre

La periodista ha presentat recentment «Escrito en las estrellas», un conjunt de vint-i-quatre relats curts

10.02.2020 | 15:41
La presentació a Figueres es va fer a la galeria Ventós

Carmina Vilaseca porta tota la vida escrivint vinculada a mitjans de comunicació. Fa un parell d'anys va publicar «Lo mejor de Girona, el Empordà y la Costa Brava» per Lonely Planet, però és ara quan es presenta, per primer cop, com a escriptora amb el llibre de relats «Escrito en las estrellas» (Atlantis). En ell hi combina la passió per l'astrologia, de la qual és una experta, amb l'exploració de la psicologia humana i, per descomptat, amb moltes pinzellades d'un humor fresc. Recentment va presentar el volum a la galeria Ventós de Figueres, acompanyada de l'editor Jaume Torrent.

Dotze dones i dotze homes protagonitzen aquests vint-i-quatre relats que segueixen el patró dels dotze signes zodiacals. En aquestes històries, on el nom de tots els protagonistes s'inicia amb la mateixa lletra que el seu signe zodiacal, hi ha una marcada voluntat de l'autora d'apropar els lectors a un món, per a molts, insòlit i que ella va començar a explorar ara fa quasi quaranta-cinc anys quan treballava a la revista Garbo. Ho va fer amb un excel·lent mestre, Enric Llop, conegut popularment com a Soliatan Sun, cap de la maçoneria gironina. «Era un astròleg que sabia moltíssim», reconeix Vilaseca que, a poc a poc, es va anar introduint més i més. Això la va dur a escriure sobre temes astrològics en moltes publicacions nacionals, sempre sota pseudònim, i a fer cartes astrals. Segons ella, «tots som una part genètica, una part medi ambiental i l'altra, astrològica», quelcom que ha comprovat en pròpia pell.


L'autora del llibre en una imatge molt simbòlica. Foto: Carlos Suárez

La simbologia dels colors

Tots els relats de les protagonistes femenines comencen amb una onomatopeia vinculada a les sabates que es converteixen en un element per definir-les a partir del seu signe. «Bona part de les meves amigues els hi donen molta importància», comenta l'autora que, a més, ha jugat amb la simbologia dels colors. Així, tots els títols de contes femenins porten un color que és el vinculat al seu signe i, al mateix temps, les sabates. El color, alhora, també defineix el caràcter d'aquest personatge. En el cas dels homes, l'element que Vilaseca repeteix són les corbates, quelcom que no és banal ni casual.

La portada del llibre, que inclou un apèndix amb una definició breu però precisa de cada signe, també llueix una composició artística feta amb pètals de flors per la mateixa autora. No és la primera vegada que això succeeix, ja que recentment Edicions Atalanta, dirigida per Jacobo Siruela, va escollir una altra composició seva amb fulles d'oliveres com a portada d'«Una guía para los perplejos» d'E.F. Schumacher. De fet, la revista literària W Magazine l'ha escollit com una de les setze portades més maques del 2019. «És com si m'haguessin donat un Goya», somriu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook