La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica estima que aquest 2020 es diagnosticaran 32.953 casos nous de càncer de mama en dones. La supervivència està fixada en un 84,7%. Però més enllà de les xifres, hi ha la persona, aquell cúmul de sentiments i emocions que genera la malaltia i que van molt més enllà del temps de tractament. Rosa Juan Devesa ho plasma d'una manera directa en el text teatral «La teta lisa», que es representa al Teatre de Roses, dissabte a les 9 del vespre. L'actriu rosinca Cybele Buffile interpreta aquest monòleg dirigit per Laya Martí que no deixa ningú indiferent.
Rosa Juan Devesa reconeix que a l'hora d'escriure l'obra ho va deixar tot per bolcar-se en el projecte. «Ho volia fer bé perquè no era un tema del qual es pogués banalitzar», assegura tot afegint que «necessitava fer una investigació més profunda per saber més del tema». Allò la va portar a entrevistar i acompanyar dones que havien patit càncer de mama o que estaven en el procés. «Volia viure-ho de primera mà encara que fos des d'una perspectiva d'algú que no està malalt», comenta tot reconeixent que elles «es van obrir i em van explicar les seves històries». Amb aquest material sensible, l'autora va construir el relat on no s'identifica a ningú i on totes són la protagonista, Olivia.
Rosa Juan Devesa és conscient que aquest tema és encara «tabú» i que sembla que s'intenti amagar, però allò que s'ha cercat amb l'obra és «reivindicar que les dones són les mateixes i només volen normalitzar la situació, no volen que se les tracti amb condescendència». De fet, l'autora ha volgut construir l'obra des d'aquest paràmetre, desdramatitzant i passant per les diferents fases de dol que viu la dona: el fet de preguntar-se per què ella, la ràbia, la negociació quan ho intenta assumir, la depressió i l'acceptació. Rosa Juan Devesa reconeix que «són persones súper valentes, que et canvien l'escala de valors de la vida».
L'actriu rosinca Cybele Buffile representa a Olivia, una dona que encarna a moltes dones.
El patiment plasmat en el moviment
El patiment plasmat en el movimentPer portar a escena les parts més dures, l'equip va optar per estalviar paraules que poc podien resumir i fer-ho en format coreogràfic de la mà de Ramon Oller. «Sense paraules demostres el patiment i com de dur pot ser tot allò que et fan», apunta. Es complementa, a més, amb música electrònica de Dani Campos. A tot això li dona forma l'actriu Cybele Buffile que, com reconeix la dramaturga, «uneix la bis còmica i la corporalitat». «Estic molt feliç d'haver-la trobat perquè va empatitzar molt i es va implicar des del primer moment», diu l'autora, que ja està treballant en un nou projecte per donar veu a dones que van viure a la presó durant el franquisme. «Elles no demanen res, només que quedi», conclou.
