La nit del 9 de febrer de 1939 nou homes van ser trets per un escamot de quatre guàrdies civils de la presó de Manresa i portats a Can Maçana, a uns quinze quilòmetres. Just a tocar la cruïlla de Montserrat, a la carretera, van ser afusellats. Un d'ells, però, Josep Nin, es va escapar, però el van atrapar. Durant els interrogatoris, narrà tot allò viscut però mai es van depurar responsabilitats. Els cossos dels vuit homes van quedar insepults, allà, als marges, i avui dia encara no s'han trobat. «Mort a les cunetes» evoca aquells fets a través de la veu de cinc testimonis interpretats per Joan Valentí. L'obra, que es representa aquest dissabte, 8 de febrer, a les 9 del vespre a La Cate de Figueres coincidint amb la caiguda de la ciutat, vol ser «un homenatge a totes les víctimes de la repressió franquista».

«Mort a les cunetes» neix després que Valentí va llegir el llibre que porta el mateix nom, escrit el 2005 per Albert Fàbrega, net d'un dels afusellats, que va reconstruir tot el cas. Impactat pel relat, Valentí contactà amb el director David Pintó «i ens vam confabular per crear una història que parlés sobre els fets». Així es va donar forma a una peça teatral d'una hora de durada que inclou cinc monòlegs de testimonis, tots ells interpretats per Valentí, ubicats davant la fossa en moments temporals diferents. Es tracta de Jaume Ollé, Teresa Mabras la Maciana

Un dels valors del muntatge, estrenat el març del 2018 i que ha rebut fa poc el premi a millor muntatge i millor interpretació a la Mostra de Teatre de Barcelona, és que aborda el gran tema pendent al país: «La impunitat» d'aquests crims i «com encara no s'ha demanat perdó a les víctimes». De fet, es calcula que en són unes 130.000 les que reposen en els camins. «A tots ells els hi van fer un « a por ellos». No hi havia cap ordre i això se sabia i no es va castigar, sinó que es premiava», diu Valentí tot afegint que «la guerra va ser molt dura en els dos bàndols, però la repressió va durar anys».

En el muntatge hi ha música d'acordió en directe

Humor per suavitzar el drama

Humor per suavitzar el drama«Mort a les cunetes» és una obra capaç de vehicular emocions. Així ho copsa Joan Valentí des de l'escenari, mentre va transmutant-se en els diferents personatges, i el mateix Martí Marsal, que interpreta música d'acordió en directe tot creant l'atmosfera adequada. També amb els debats posteriors que es generen. Amb el conjunt, doncs, s'ha buscat la reflexió «des de l'humor i la tendresa». «Potser és un humor bèstia perquè, per exemple, un dels personatges és una falangista que fins al 1964 portava nenes petites d'excursió a la zona i els deia que, en aquell lloc, havien executat nou rojos per rebel·lió i sedició, se'ls hi havia de parar els peus», comenta l'actor, que no pot deixar de pensar en el moment present i com l'ha colpit tota aquesta història. Tant que el 14 d'abril passat l'equip va col·locar un monòlit en record dels morts en el mateix lloc dels fets.