28 de gener de 2020
28.01.2020
Figueres

Retrat profund i quotidià del món rural i canviant de l'Índia

L'arquitecta i fotògrafa Clara Gromaches exposa al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a Figueres

27.01.2020 | 19:23
Clara Gromaches va conduir la inauguració de l'exposició

Un rètol anuncia l'Hotel Paramount Palace. És un edifici un xic decadent, amb aires colonials, que preserva un encant especial. Al davant, només dues vaques menjant amb certa parsimònia, degustant el temps sense fi. La subtilitat i delicadesa que transmet la imatge és quelcom que recorre el treball sobre l'Índia de l'arquitecta i fotògrafa barcelonina Clara Gromaches. Un treball que des de divendres passat s'ha instal·lat a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a Figueres, on restarà fins al 22 de març.

Gromaches, que actualment viu a la Bisbal però que també havia passat temporades a Cantallops, ha batejat el seu projecte fotogràfic amb el títol «Entropia i paisatge urbà a l'Índia». La seva mirada parteix, diu, d'una cerca estètica per trobar un equilibri entre les parts. Però què busca l'artista realment? Potser transmetre'ns la seva íntima visió sobre un país que porta fascinant-la des que va viatjar-hi per primer cop als 14 anys, acompanyada aleshores del seu pare. «Va ser molt impactant, un xoc molt gran que em va fer tocar de peus a terra», explica. Posteriorment se succeirien altres visites que anirien fent pòsit dins seu fins aquesta darrera, quan hi ha estat mig any, i que ha donat com a fruit aquesta exposició encarregada pel mateix COAC.


Una de les fotografies de Clara Gromaches que s'exhibeixen al COAC de Figueres.

Fugint de les imatges icòniques

Gromaches reconeix que aquesta primera part del seu treball, integrat per vint-i-una fotografies –a Figueres se n'exposen divuit adaptant-se a les dimensions de la sala–, està «més enfocat en l'urbanisme, el teixit urbà, allò quotidià, espontani i l'arquitectura tradicional fugint de les imatges icòniques que tots tenim sobre l'Índia». L'artista no vol titllar la seva mirada de més real –«hi ha moltes realitats a l'Índia», diu– però sí més centrada en aquest món rural que, de fet, representa la realitat majoritària del país. Un món que viu entre dos moments: els vells costums i la modernitat que avança sense fre. «És un país que està creixent molt i els canvis que copso a cada viatge són xocants», diu tot lamentant que els vells errors fets a occident es repliquin allà. I és que Gromaches, en els seus dos vessants professionals, s'interessa per un urbanisme més ètic i eficient a escala sostenible i energètica.

Les fotografies capten racons del nord i el sud de l'Índia. Són espais, molts cops nus de vida humana, de pobles molt petits –hi poden viure entre cinc-centes i deu mil persones– que tenen com a nexe aquesta dimensió més humana enfront de les grans metròpolis. Allà, Gromaches hi ha passejat la mirada deixant-se portar pels detalls, capbussant-se en els colors, les olors, la quotidianitat. «És una mirada menys viatgera i més des de l'horitzó d'una arquitecta», confessa.

Molta gent que viatja a l'Índia se sorprèn de trobar persones vivint al carrer, sense possessions, però mostrant al món el seu somriure. Gromaches ho certifica. «És profund i real», conclou. Tota una lliçó que Gromaches ja va aprendre fa anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook