Una notícia va sacsejar Europa el 30 de maig de 1640: Pedro Pablo Rubens, potser el pintor més famós del seu temps, havia mort. Però el duel es va convertir aviat en desig: el de tota la noblesa europea, ansiosa per adquirir algunes de les obres que els hereus de l'artista es disposaven a treure a la venda. Entre tots ells, el més hàbil va ser un espanyol: don Fernando d'Àustria, el cardenal-infant, que va adquirir en nom del seu germà, Felip IV, les millors obres de la col·lecció Rubens.

L'adquisició d'aquestes pintures per part del cardenal-infant va centrar la conferència de Matías Díaz Padrón que ahir va clausurar el congrés internacional "Els artistes com col·leccionistes: models i variants. Des de l'Edat Moderna a el segle XIX", organitzada per l'Institut Moll-Centre d'Investigació de Pintura Flamenca i la Fundació Universitària Espanyola, i que es va celebrar aquests últims dies a la seu d'aquesta última institució a Madrid, sota la direcció d'Ana Diéguez-Rodríguez (directora de l'Institut Moll) i Ángel Rodríguez Rebollo.

"La importància del cardenal-infant en l'adquisició d'aquestes obres d'art per part de la Corona espanyola mai ha estat prou valorada. És ell qui avisa al seu germà, el rei Felip IV, a l'saber que la col·lecció de Rubens es posava a la venda amb l'interès de tots els poderosos d'Europa, i també qui fa una selecció del millor que va trobar en la col·lecció, tant de Rubens com d'altres mestres que el pintor va reunir en vida, aquelles de les que mai va voler desprendre " , ha precisat Díaz Padrón, Conservador Sènior de el Museu Nacional del Prado i President d'Honor de l'Institut Moll.

En xifres, la col·lecció personal de Rubens superava les 300 obres, inclouen peces d'una qualitat extraordinària d'artistes com Tiziano, Veronès o Van Dyck, a més d'algunes obres del propi Rubens. "Ja voldrien tants col·leccionistes del nostre temps assolir el nivell de la col·lecció de Rubens", ha assenyalat Díaz Padrón, que va desgranar les obres més importants de les 32 que va acabar adquirint Felip IV, amb la mediació de l'cardenal-infant, per la seva pròpia col·lecció, moltes de les quals es poden contemplar avui al Museu del Prado

Aquest és el cas de "El cardenal-infant Fernando d'Àustria, a la batalla de Nördlingen", un quadre datat cap a 1635 i d'una força excepcional, el que potser expliqui que Rubens s'ho quedés per a la seva col·lecció personal. "És una ostentació de vitalitat i força de l'cardenal-infant en el camp de batalla. És fàcil comprendre el seu interès per aprofitar l'ocasió d'adquirir aquella obra que Rubens gelosament havia guardat per a si".

impressionistes

La jornada que va clausurar el congrés internacional "Els artistes com col·leccionistes: models i variants. Des de l'Edat Moderna a el segle XIX" va treure a la llum la vocació col·leccionista d'artistes com Joaquín Sorolla, John Singer Sargent o el cantant Farinelli, i la tasca com a conservadors de col·leccions d'altres creadors com Diego Velázquez, que es va encarregar de la col·lecció reial durant el regnat de Felip IV.

Una de les conferències més celebrades entre els assistents al congrés va ser precisament la que va obrir la jornada: "Impressionistes col·leccionant Impressionisme: Una aproximació comparativa", impartida per Anne Robbins, conservadora de la National Gallery de Londres. "Les col·leccions d'artistes com Degas, Caillebotte i Monet han estat molt ben investigades, però individualment, mai com un conjunt", va explicar Robbins, que va oferir als assistents a l'congrés una visió general de com i per què els artistes impressionistes col·leccionaven les obres dels seus companys. Així, Robbins va desgranar els regals i intercanvis entre artistes, especificant a més de quina manera aquest moviment d'obres despertava una sana competitivitat entre ells, i com el contacte directe amb les composicions dels seus companys influïa en determinats artistes. En suma, la conservadora de la National Gallery va aprofundir, a través d'aquestes col·leccions personals, no només en la trajectòria pròpia de cada artista, sinó en l'essència mateixa dels impressionistes, revelats com un grup cohesionat i autoconscient, la interconnexió va ser profitosa per a tots els seus membres.