Quan l'escultor Jordi Ametlla va tornar de Mèxic amb els seus pares tenia tan sols 5 anys. D'allà només va endur-se un exemplar del còmic Saludos amigos, de Walt DisneySaludos amigos,. Aquest record va ser l'únic que la meningitis que va patir als 9 anys no li va robar, símptoma, potser, que ja avançava la passió que l'acompanyaria fins al dia d'avui i que ha acabat confegint una col·lecció de còmics de gran envergadura, estrictament classificada i catalogada, que es preserva a les golfes de la casa familiar a Castelló d'Empúries.

Milers i milers d'hores ha dedicat Ametlla a fer créixer aquesta passió juntament amb l'amor per la literatura, sobretot la novel·la policíaca, la música, el cinema o la fotografia. El còmic, però, hi ha tingut un paper preeminent. «El meu avi, quan era a Barcelona, anava a comprar-me El Tebeo el diumenge. També a Castelló, el meu pare, quan anava a Figueres a mercat, passava per can Canet i em duia còmics americans d'en Superman o Batman que encara, alguns, conservo», rememora. Tot i aquests precedents, va ser amb l'aparició d'El Capitán Trueno,El Capitán Trueno el 1956, quan Ametlla va iniciar-se innocentment en el món del col·leccionisme.

Les golfes de la casa Ametlla preserven aquest «tresor» aplegat al llarg de més de mig segle. Foto: G. Blanché.

Aquell mateix any, el seu pare va dur-li el primer número mentre estava convalescent d'una operació d'apèndix i va pensar que, sent el primer, el conservaria. I no va parar fins passat el número 300. A Ametlla va impressionar-lo molt aquest còmic. «Tots els anteriors eren molt fatxes, però El Capitán Trueno tenia més relació amb altres còmics que trobava a Perpinyà, on vivia la meva àvia, com Tarzán o Tarzán El príncipe valiente. Era una història que enganxava i t'hi senties identificat», comenta. El mateix va passar-li amb altres títols com el DDT o Can Can, que comprava sortint del col·legi per, més tard, conservar.

Ja als anys 60, Ametlla va enganxar-se a còmics de superherois com el Flash Gordon o, fins i tot, adaptacions per còmic de l'agent 007. Encara recorda anar en tramvia cap a la facultat, a Barcelona, i riure tot sol llegint El Rompetechos o visitar el mercat de Sant Antoni amb un paper a la mà on tenia anotats els còmics que li faltaven. Ara, quan visita els mercats de col·leccionistes o la Fira del Còmic de Barcelona, porta la llista al mòbil. Diu que no és massa de comprar per internet. Aquesta afició, afegeix, l'ha mantingut per la seva voluntat de preservar, una filosofia que també aplica en tot allò que fa i que vitalment l'envolta.

Diferents exemplars que Jordi Ametlla conserva dins la seva col·lecció. Foto: Gerard Blanché.

Interès personal pel dibuix i el treball de l'artista

Interès personal pel dibuix i el treball de l'artistaLa col·lecció, amb els anys, ha anat creixent ocupant ja uns trenta metres de lleixes i incloent-hi més de tres-centes col·leccions, algunes amb centenars d'exemplars. «Primer vaig posar els còmics en una maleta, després un armari i ara ja ocupa dues habitacions i quasi ni m'hi caben», somriu. Ja fa uns anys va iniciar-ne la catalogació, tot i que la seva excel·lent memòria fa que sàpiga quasi amb exactitud on hi ha cada títol. Allò que reconeix que l'atrau d'un còmic és «el dibuix» i el treball de l'artista. El tema és superflu i, per tant, dins la seva col·lecció hi ha còmics, fins i tot, dirigits al públic femení com Julieta Jones, de Stan Drake.

La col·lecció, que segueix ben viva, abasta tant còmic nacional, europeu, americà, sud-americà a partir dels anys 50 tot i que la peça més antiga és un Patufet de 1904. No hi falten Patufet Astèrix, Tintín, Conan, The Spirit A més, disposa d'una àmplia bibliografia sobre el món del còmic i els seus creadors. Tots aquests coneixements, Ametlla els comparteix. Fa uns anys el col·leccionista va oferir una xerrada a Atenea, de la qual és fidel, i participa activament en els clubs de lectura de còmic de la biblioteca de Castelló i a la llibreria La Bookman de Figueres, amb un públic molt diferent.

Ametlla no sap què passarà amb la seva col·lecció quan ell falti. «Jo l'he fet per mi i si els meus hereus se la volen vendre... per mi té un valor i serà diferent del que en puguin pagar», diu. Mentrestant, ell llegeix i rellegeix profusament, sense deixar mai de gaudir.