Muntar el pessebre a casa per Nadal és una tradició netament familiar. N'hi ha que es conformen a posar el naixement i l'adoració, però n'hi ha que van molt més enllà. En Josep Hilari i en Tomàs Noguero, veïns de Vilabertran, en són bona prova d'això. Des de fa més de quaranta anys, als baixos de les respectives cases, exhibeixen els seus pessebres i els obren a tothom qui vulgui admirar-los. Desenes d'infants d'escoles de Figueres, Boadella d'Empordà i Vilabertran ja ho han fet.
En Josep Hilari té 64 anys i encara recorda quan ell era petit i s'encantava veient «l'espectacular pessebre que feien les dues noies de Can Malé». «Va ser aleshores quan m'hi vaig aficionar», reconeix. Encara es va animar més quan es va casar perquè la seva senyora, Rosa Maria Sucarrat, sempre el feien a casa. «Així vam començar i, any rere any, ha anat creixent», comenta. Tant ha crescut que ja ocupa uns 18 metres i li donen vida 425 figures de terrissa, sent-ne la vedet la caganera, un regal de l'artista Guillem Duran. Hilari diu que cada vegada costa més de trobar-ne. «Totes són ara de plàstic», diu, tot afegint que les darreres -cada any n'incorporen dues o tres- les ha portat la seva filla Maria, de Perpinyà.
El seu pessebre és tradicional, de suro i molsa, i s'exhibeix als baixos de casa seva, a la plaça de Vilabertran, a tocar la farmàcia. Té la particularitat, però, que mai és igual. «Allò que ens duu més feina és començar, decidir com el farem», assegura. En aquesta decisió hi prenen part tots: des dels dos nets, Jaume i Albert, la seva filla, el seu gendre Martí, i la seva senyora. Enguany, el muntatge va quedar enllestit pel Pont de la Puríssima i, com a excepcional, llueix la darrera poesia que els va regalar el músic Josep Joli, «bon amic de la família».
Molts són els que visiten aquest pessebre, tant petits com grans. «Al poble ja l'esperen», diu feliç Hilari, tot afegint que les visites «m'agraden, fan Nadal, fan festa».
Tomàs Noguero mostrant una figureta del pessebre al seu nét. Foto: Eduard Martí.
Un pont romànic i una bòbila
Un pont romànic i una bòbilaTambé ho viu així Tomàs Noguero, que va començar a fer pessebres amb 8 anys, amb el pare i el germà. La seva passió per les manualitats es va unir a la tradició i tota aquesta creativitat es desplega en el pessebre que fa cada any als baixos de casa seva, just a tocar el restaurant La Sínia. El seu és un pessebre fantàstic que ocupa uns 14 metres quadrats amb mig centenar de figuretes i que recrea Betlem amb tota mena de detalls. Tarda quasi dos mesos a muntar-lo i s'ho fa tot sol. Enguany, per innovar, ha fet una pallissa nova, un pont romànic amb pedra volcànica, dos metres i mig de riu, una casa de la Garrotxa amb pati exterior inclòs i, fins i tot, una bòbila amb rajols i totxanes dins. Es pot visitar cada dia de 4 a 8 del vespre i fins a la Candelera.
