El 27 d'abril de 1959 es va acabar d'imprimir el primer dels volums dels Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (IEE), entitat fundada tres anys abans. La voluntat era fer «una revista miscel·lània amb temes inèdits de recerca», com recorda l'actual presidenta, Anna Maria Puig. Aquest esperit es manté fins al dia d'avui en què s'acaba de presentar, justament dissabte passat a La Cate de Figueres, el volum número 50.

Amb canvis d'imatge obligats pel pas del temps, s'ha aconseguit que, els darrers anys, els Annals esdevingui «una revista indexada amb un nivell de qualitat científica» i assoleixi un lloc preeminent a les bases de dades d'aquest tipus de publicacions, és a dir, que sigui valorada pels professionals. Per aconseguir aquesta qualitat, Puig explica que l'Institut ha potenciat els darrers anys el consell de redacció, sota la direcció editorial de Pere Gifre, que «vetlla per la qualitat dels continguts».

El primer volum dels Annals va aparèixer durant la presidència de Frederic Marès, editat mig en castellà mig en català. El volum onze ja es publicà tot en català. I així fins avui en què el volum cinquanta inclou estudis d'arqueologia i història, de música, lletres i literatura i els premis de recerca de batxillerat 2018, a banda de diferents ressenyes.

Esforç i voluntat

Esforç i voluntatRere els cinquanta volums dels Annals s'amaga l'esforç ingent de prop de mig miler d'investigadors que han dedicat moltes hores fora de la tasca professional o del temps lliure. «Això s'ha aconseguit per la bona voluntat de la gent i és d'agrair», reconeix sincerament la presidenta. Aquest esforç ha revertit també en el mateix Institut. «Els darrers anys ens hem intentat constituir com un centre de recerca, no només com una entitat que difon el coneixement de l'Empordà o fa activitats culturals, sinó també promovent la recerca estricta i científica», diu Puig. Així, l'any passat l'Institut es va presentar per primer cop a una convocatòria de la Generalitat destinada a projectes de recerca d'arqueologia obtenint-la amb un projecte a la Basílica de Castelló que s'allargarà fins al 2021.