«Del tot independentment de la meva vàlua intrínseca com a pintor —la qual jo soc el primer disposat a debatre—, hi ha una cosa que és segura: si la «pintura» ha de sobreviure a la nostra època de bàrbar progrés mecànic, aquesta continuïtat en la pintura tindrà el seu punt de partida en Salvador Dalí…»

Aquestes paraules, escrites per Salvador Dalí al pròleg del seu llibre 50 secrets màgics per pintar, publicat el 1948, testimonien la importància que va donar a la pintura i al seu destí, i alhora l'important rol que es va assignar per a la seva concreció. 70 anys més tard, tenim l'oportunitat de valorar el seu llegat visionari: avui, Salvador Dalí continua sent un dels artistes més populars -si no el que més-, i milions de persones de tot el món visiten exposicions de la seva obra. Les imatges creades per aquest gran pintor s'han plasmat en cadascun dels àmbits de la cultura visual contemporània: cinema, moda, disseny, publicitat i arquitectura. De la mateixa manera, el nom d'un dels moviments més influents de l'art del segle XX -el Surrealisme- ha esdevingut un nom familiar, en gran part gràcies a la seva associació amb les pintures de Salvador Dalí.

Del 28 de gener al 25 de març de 2020, el públic rus tindrà una oportunitat única per conèixer de primera mà les obres d'aquest pintor genial. El Centre Manege de Moscou acollirà l'exposició Salvador Dalí. Magic Art, organitzada per la Fundació Link of Times i el Museu Fabergé de Moscou en col·laboració amb la Fundació Gala-Salvador Dalí i el Museo Reina Sofía de Madrid. Compta amb el suport del Departament de Cultura moscovita i el comissariat és a càrrec de Montse Aguer, directora dels Museus Dalí. L'exposició inclou més de 180 obres de Dalí: pintures, dibuixos, aquarel·les i gravats. Algunes d'aquestes peces provenen de col·leccions privades europees, entre les quals n'hi ha de russes. Mai a Rússia hi ha hagut una exposició de Salvador Dalí tan representativa de la seva obra i que permetés aprofundir tan exhaustivament en el seu procés creatiu. La mostra permetrà als visitants resseguir l'extensa trajectòria creativa, detenint-se a cada etapa evolutiva de l'artista.

Les pintures que s'exposaran comencen per paisatges impressionistes de la seva joventut als anys 1910 i finalitzen amb els llenços de finals dels vuitanta. Òbviament, hi té una rellevància especial la producció de maduresa de Dalí, els períodes surrealista i místico-nuclear. Aquests són representats a la mostra per L'home invisible (1929-32), El sentit de la velocitat (1931), L'Àngelus arquitectònic de Millet (1933), Elements enigmàtics en un paisatge (1934), Autoretrat tou amb bacó a la planxa (1941), Idil·li atòmic i urànic malenconiós (1945), Desmaterialització del nas de Neró (1947), Màxima velocitat de la Madonna de Rafael (1954) i d'altres obres mestres, les quals han contribuït a la fama global de Dalí i revelen el seu estil inimitable.

Després de resseguir la influència de diferents escoles i moviments durant la seva joventut, el 1929 Salvador Dalí s'incorpora al moviment surrealista encapçalat per André Breton i aviat es converteix en una de les seves principals figures. És en el Surrealisme que troba la seva pròpia veu i que s'adona plenament del seu enorme potencial creatiu. L'interès per la psicoanàlisi i la teoria de l'inconscient, així com també per Vermeer i els clàssics, conflueix en la pintura de Dalí, els seus paisatges il·luminats per una llum màgica, envaïts per imatges sorprenents que materialitzen les seves pors i desitjos. En les obres dels anys trenta de petit format, l'artista assoleix el punt àlgid del seu mestratge tècnic. Aquest període és il·lustrat esplèndidament per Elements enigmàtics en un paisatge (1935), Figura i drapejat en un paisatge (1935) i Paisatge pagà mitjà (1937), oli en què Dalí incorpora Sigmund Freud, el filòsof que exerceix una influència tan innegable en ell.

Entre 1940 i 1948, Dalí viu als Estats Units, creant no tan sols noves obres d'art, sinó també la seva imatge pública com artista universal, com els grans mestres del Renaixement. Pinta, il·lustra llibres i dissenya escenaris i vestits. El 1944, decora el primer ballet paranoic, Tristany Foll, amb la música de Richard Wagner amb Leonide Massine com coreògraf. A l'exposició es mostraran diverses pintures entorn al Tristany Foll. També serà la primera vegada que es veurà a Rússia una obra d'art clau d'aquest període: Autoretrat tou amb bacó a la planxa (1941), en què es reflecteix el desig de l'artista de “desfer-me de la meva pròpia pell, aquella pell inicial de la meva vida revolucionària i sense forma”; una obra que l'ajuda a trobar un nou significat per al seu art en els ideals del Renaixement.

La segona meitat dels anys quaranta i cinquanta veu com Dalí evoluciona cap al misticisme nuclear i cap a les obres de gran format. Les explosions nuclears d'Hiroshima i Nagasaki sacsegen violentament l'artista i tenen un impacte colossal en el seu art: ara pretén comprendre les forces i lleis ocultes i aprofitar-les mitjançant una arma única: el misticisme. Una de les seves pintures més importants d'aquest període: Desmaterialització del nas de Neró (1947) és una interpretació artística de la divisió de l'àtom.

Un altre aspecte interessant de l'art de Dalí consisteix en les il·lusions òptiques i la pintura estereoscòpica. A partir dels anys seixanta i fins al final de la seva vida, l'artista queda fascinat per la ciència i la tecnologia més recent, i utilitza l'estereoscòpia i els hologrames de forma molt activa ja que els considera el llenguatge del futur. L'exposició comptarà amb una de les seves peces més destacades d'aquest període, el díptic estereoscòpic Dalí d'esquenes pintant Gala vista d'esquenes eternitzada per sis còrnies virtuals reflectides provisionalment en sis miralls vertaders.

El darrer període artístic de Dalí està marcat pel seu gir cap al llegat de Miquel Àngel i de Velázquez, així com a composicions expressionistes semi-abstractes, tan innovadores en aquell moment. Les pintures que s'exposaran es complementaran amb dibuixos brillantment executats als anys trenta i quaranta, així com amb una sèrie de gravats que il·lustren La Divina Comèdia de Dante, un projecte en què Dalí treballa de 1959 a 1963. Entre els dibuixos, són d'especial interès les il·lustracions originals del llibre 50 secrets màgics per pintar, escrit per Dalí el 1948, en què plasma amb un estil molt innovador la seva manera d'entendre la pintura.

Dalí anomena la pintura “art màgic” o "mestratge màgic”, i assegura que la perfecció tècnica ha de ser tan important per als artistes del s. XX com per als mestres del Renaixement. D'acord amb Leonardo da Vinci, considera la pintura com l'art més important i somia en salvar-la del “caos i la peresa” en què havia caigut a la seva època.

L'últim dels cinquanta secrets que un artista hauria d'aprendre, segons el llibre de Dalí, és que la mà de l'artista a sobre el cavallet ha de ser guiada per un àngel. Aquest darrer secret i més important està relacionat amb la seva esposa i musa, Gala. La seva imatge impregna tota l'obra del mestre. Sempre constata en els seus llibres la importància que té Gala per a ell. Nascuda Elena Diakonova, Gala és el fil místic que uneix el gran artista amb Rússia.

Artista i escriptor, surrealista i clàssic, infinitament avançat al seu temps i singularment profund: aquesta és la manera en què Salvador Dalí és presentat al públic rus. El seu “art màgic” servirà de guia cap als mons que va crear.

La Fundació The Link of Times és una organització sense ànim de lucre que porta a terme projectes amb l'objectiu de retornar objectes de valor cultural i històric al poble rus. El Museu Fabergé continua amb la sèrie d'exposicions de gran prestigi amb els artistes més famosos del s. XX, entre les quals hi ha Frida Kahlo i Diego Rivera, Amedeo Modigliani o Chaim Sutine. L'exposició ¡VIVA LA VIDA! Frida Kahlo y Diego Rivera al Centre expositiu Manege ha estat la més popular del 2019 a Rússia.