L'any 2012, la Societat Coral Erato de Figueres va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi en reconeixement als seus 150 anys d'història. Aquesta efemèride va fer que un grup d'experts de diferents àmbits s'unissin per sol·licitar la Beca de Recerca Ciutat de Figueres i dedicar-se a l'estudi de l'entitat. Fruit d'aquesta beca apareixen ara els resultats en forma de llibre, dins la col·lecció Juncària de l'Ajuntament de Figueres. El volum, que ja es troba a les llibreries, es presentarà el 6 de febrer a la biblioteca de Figueres.

Aquest no és el primer llibre que s'escriu sobre l'Erato. L'historiador Rafael Torrent n'hi va dedicar un el 1970. El nou treball inclou «una revisió historiogràfica seguint el pensament actual, més àmplia i revisada d'aquest projecte», comenta Anna Costal, coordinadora del projecte, que defensa aquests set anys d'estudi i elaboració com a necessaris, ja que «la recerca ben feta requereix temps». Juntament amb ella han participat Marciano Cárdaba, Alfons Gumbau, Èrika Serna, Anna Teixidor i Albert Testart. Cadascun d'ells ha consultat la documentació «inèdita i importantíssima» que conserva l'entitat com és el cas de les actes des del 1862 o les mateixes partitures que des del 2012 estan digitalitzades i són accessibles al repositori Memòria digital de Catalunya. «Allò laboriós i alhora apassionant és estudiar la documentació i anar casant-la per construir un discurs», diu Costal.

Figueres, peça clau

Figueres, peça clauA banda dels arxius de la Societat, també s'han revisat altres arxius públics i s'ha fet un buidatge intensiu de la premsa local i nacional. No es pot oblidar que l'Erato «s'inscriu en l'associacionisme dels Cors de Clavé», una xarxa de republicanisme que s'estengué per tot Catalunya. Figueres, però, va ser una peça clau i, com assegura Costal, «es posiciona d'una manera capital en aquest projecte, és un gran referent com a capital republicana federal que era».

Anna Costal reconeix que l'Erato «no va sorgir per casualitat», ja que a Figueres ja existia un associacionisme molt fort on ja es cantava. Anselm Clavé, en persona, va «recomanar a les elits polítiques i socials republicanes que creessin l'Erato com a referent i capdavantera». «Amb les societats corals es volia una regeneració social des de tots els aspectes de la vida, que la classe obrera participés d'aquesta transformació social: en l'educació, la revolució industrial, agrària... i així la gent s'apuntava no només per aprendre a cantar, sinó per rebre una educació», diu Costal. En aquest sentit, s'ensenyava a llegir i escriure, però també grans músics locals com Pep Ventura hi feien classes de llenguatge musical. Això trenca el mite que els coristes dels cors Clavé cantessin de memòria, fet que ho referma el gran nombre de partitures que conserven els arxius. L'objectiu final era «empoderar la classe obrera no tant perquè pugessin de classe, sinó que la classe burgesa veiés la necessitat que aquesta massa social participés d'aquesta transformació, era una qüestió política, ètica i ideològica».

El primer estandard de la Societat del 1863.

Des de la seva creació fins la guerra civil

Des de la seva creació fins la guerra civilEl fenomen, de caràcter exclusivament masculí, va tenir un gran èxit a Figueres i arreu del país. «En quatre anys, Catalunya cantava confederadament», apunta Costal. El gruix principal del llibre, doncs, es dedica sobretot a indagar tot el que se succeeix des de la creació de l'Erato i la guerra civil: les iniciatives musicals però també teatrals i esportives (als anys 20 van tenir un equip de futbol), a banda d'una profunda reflexió sobre l'acció política, el món republicà, la laïcitat, els socis i la classe obrera. Posteriorment, s'indaga en el temps de la guerra, la postguerra i el franquisme fins a arribar a una reflexió sobre els darrers anys.

Per a Costal, aquest llibre, que inclou un llistat dels integrants de totes les juntes i un extens índex onomàstic, «té un valor públic i de servei» i «serà modèlic i un referent a escala nacional perquè d'altres s'animin a fer històries locals» i que el 2024 «vesteixin una nova mirada del projecte de Clavé», coincidint amb el bicentenari del seu naixement. «L'associacionisme fou un puntal de la nostra història, com ho és també ara».