Com no podia ser de cap altra manera, sons de violins i contrabaixos van fer ressonar l'església de Vilarnadal, el divendres 29 de novembre, per donar l'últim adeu a Josep Joli Blanch (1931-2019), l'il·lustre músic altempordanès que havia traspassat el dia abans, després d'una llarga malaltia.

Qualsevol que el conegués coincidiria a afirmar que la seva passió era la música. Formava part de la nissaga de músics Blanch i Reynalt de Castelló d'Empúries, i des de ben petit va encaminar la seva carrera cap a aquest costat. Des del 1992 fins al 2008 va ser professor de contrabaix a l'Escola Municipal de Música de Castelló d'Empúries. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat part integral de formacions com l'Antiga Pep de Figueres, Verds de Mataró i l'orquestra Costa Brava, dirigida per Florenci Mauné, a qui seguí quan fundà els Mauné i els Dinàmik's. Més tard formà part de la cobla Ciutat de Girona, i dels grups d'havaneres Roses Canta i Els Pescadors de l'Escala.

En entrar a casa seva, una placa ja advertia als visitants amb un clar «Aquí hi viu un cantaire d'havaneres». Fins als últims dies Joli va seguir component, tocant i afinant els seus instruments, que guardava tancats amb clau al seu santuari, la seva «habitació de la música», que no tenia calefacció per no malmetre els seus instruments.

El recordo en les festes majors dels pobles, situat a una distància prudencial de la banda, amb el seu anar i venir de cap al ritme de la música, com si fos el director d'orquestra. A simple vista semblava que les notes musicals s'originessin al seu cervell, i més tard fluïssin pels instruments dels músics.

Els seus familiars i amics ens quedem amb els records que sempre ens ha brindat aquest home tan entranyable. Sempre el recordarem per la seva ànima blanca i pura. Era un home bondadós, empàtic i bo que mirava pel benestar de tots els qui tenia al voltant. La seva vida estava vertebrada per tres passions: la música; Lolita Sentena, la seva companya de vida; i la Mare de Déu del Mont, que sempre l'havia fascinat. Tal com va explicar el mossèn Enric Sala, exrector custodi del santuari de la Mare de Déu del Mont, el dia del seu enterrament, «era una persona que traspuava bondat i que feia bé als que tenia al costat».

Tal com li recordaven els seus companys músics a Vilarnadal la setmana passada, «trobarem a faltar el teu somriure, dius que ens deixes te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall on vas viure no l'esborra la pols del camí (...). Quan arribis a dalt la carena, mira el riu i la vall que has deixat». Segueix gaudint per sempre de la música dels àngels. Fins a sempre, Joli.