El festival benèfic organitzat per Amics de Guinea Conakry ha tornat a omplir el Teatre Municipal de Roses amb la col·laboració de l'Escola Gimros Roses i l'Escola d'Art Coreogràfica de Llançà. Durant la trobada, celebrada diumege passat, es va aconseguir, un cop més, obtenir la complicitat de la gent del municipi en un projecte engegat per la rosinca Núria Marès l'any 1987, recaptant 2.300 euros, una quantitat que servirà per poder garantir que «més de 300 nens i nenes de la Cité solidarité de Guinea-Conakry puguin esmorzar abans d'anar a col·legi durant uns dos mesos i quinze dies», explica Fina Puigdevall, membre de l'entitat.

El 2001 l'associació va començar a ajudar unes persones que difícilment poden treballar per la seva minusvalidesa i van decidir donar esmorzar abans d'anar a escola i cada dia a tots els seus fills d'entre 5 i 12 anys, ja que molts d'ells serà l'únic àpat que faran al dia. Van començar amb 70 nens i nenes i en poc temps ja van ser 150. El 2009 l'ajuntament de Conakry havia fet fora un col·lectiu de persones que vivien a la vorera davant de la mesquita de la ciutat i els van fer anar a viure a la Cité solidarité, on ara actualment estan vivint tots junts en un mateix espai. És per aquest motiu que ara ja són 300 nens i nenes els que esmorzen cada dia abans d'anar a l'escola.

«El Trencanous», al gener

Cada any l'associació realitza diferents activitats per poder recaptar fons i seguir garantint aquest servei als nens durant tot l'any. El Trencanous del Jove Ballet de Catalunya, serà el proper espectacle benèfic organitzat per l'Associació per aconseguir els fons necessaris per seguir donant d'esmorzar cada dia als infants que viuen en aquest poblat. L'actuació que tindrà lloc al teatre de Roses serà el 19 de gener a les cinc de la tarda. També es poden aportar donacions a través del compte de l'entitat: ES19 2100 3725 4522 0007 7427.

Amics de Guinea Conakry fa més de trenta anys que actua com a grup solidari amb aquella nació africana establint ponts de solidaritat des de Roses. Va néixer i s'ha mantingut ferma durant aquests anys gràcies a l'empenta de la incansable Núria Marès, vídua en primeres núpcies d'un guineà, pare de les seves dues filles.