A Tatu, nom artístic de Ricard Quera (Figueres, 1972), allò que li interessa són les persones, el que pensen, el que senten. Aquest és el material sensible amb què treballa i que intenta plasmar a la tela. Unes obres que traspuen el moment i l'obsessió de l'artista «per observar» el món que l'envolta i «posar-me en el lloc de qui és observat». Set de les seves darreres peces, totes inèdites, es poden contemplar des de fa uns dies a la cafeteria La Pau de Figueres.

L'artista ha batejat aquesta mostra com a «Deliris, obsessions i altres foteses». Fa un temps, Tatu ja va exposar a l'espai Aljub i aleshores va acompanyar les obres amb haikus. En aquesta ocasió ha volgut repetir acompanyant cada peça amb una poesia romàntica, totes «escrites el darrer any i que reflecteixen vivències, experiències en primera persona».

Tatu va iniciar-se fa un temps en el món de la pintura de forma casual. Ell es dedica professionalment a la pintura industrial i és músic. «Sempre m'ha interessat l'art, soc un fanàtic i sobretot de la pintura», confessa. Va ser arran d'un viatge a Austràlia on va veure pintar els aborígens. «Quan vaig tornar vaig voler fer alguna cosa semblant extrapolant-ho a escala occidental», comenta. Així ho va fer i el resultat el va exposar a Sant Llorenç de la Muga. L'acollida va ser tan bona que «em va esperonar a seguir experimentant».

Aquell puntillisme de caire aborigen va deixar pas a «una temàtica més personal» centrada en la figura i amb una paleta amb més textura, com a bon amant de l'impressionisme, i definint els detalls amb pinzell. Tatu assegura que allò que li interessa «és la humanitat». És per això que la seva mirada sempre està atenta i quan un moment l'atrapa, intenta capturar-lo, primer en una fotografia i, després, pintant-lo. En el llenç, Tatu es concentra en els personatges -sempre un per peça- i defuig l'entorn. Aquest no li interessa.

Tatu és el nom artístic de Ricard Quera (Figueres, 1972).

En record a Joan Paradís

En record a Joan ParadísUna de les obres ara exposades està protagonitzada per l'artista Joan Paradís. Tatu el mostra d'esquenes, amb la seva vestimenta blanca habitual, agafat a un arbre. «És una imatge melancòlica», diu Tatu qui l'ha pintat així per expressar com de xocant li semblava veure «un pintor reconegut a qui ningú fa cas». Tatu el conegué fa uns anys compartint esmorzars a la mateixa cafeteria de Figueres. «M'agradava conversar-hi», recorda tot afegint que «era un personatge extravagant i molt dalinià, un gran pintor». Sense que ell ho sabés, li feia fotos amb la voluntat de, més tard, pintar-lo. Aquesta obra és la primera. Una segona restarà pendent.