La pedra seca està molt vinculada al món rural. Els canvis de vida, però, han comportat que aquesta tècnica constructiva hagi caigut en desús al mateix temps que hagi reviscut gràcies a un canvi de mirada que l'ha portat a ser declarada per la Unesco com a patrimoni immaterial de la Humanitat. Ara i fins al 12 de gener, una exposició, centrada en l'Alt Empordà i sota el títol Tot un món de pedra seca acosta el públic en general a aquest patrimoni considerat «dels més humils». L'espai escollit és l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries.

La coordinadora i responsable del disseny, Maite Oliva, explica que la mostra, produïda per Col·laboraxPaisatge i coordinada per Adrinoc, va néixer fa un any «com a material pedagògic dirigit a centres educatius». La idea principal de la qual partia és que «el coneixement d'aquest patrimoni ha de començar a l'escola, perquè els nens i joves el valorin». Després d'un any de recorregut, però, es va considerar que es podia fer el salt a altres espais, com ara museus o sales expositives. D'aquesta manera, els promotors van apostar per duplicar el material, que té un caràcter molt dinàmic i divulgatiu, i presentar-lo públicament. La primera parada, doncs, és Castelló d'Empúries.

Vertebrador del territori

Vertebrador del territoriL'exposició es divideix en vint-i-quatre panells de fusta. El contingut tècnic ha anat a càrrec de Jenar Fèlix i el pedagògic, de Càndid Miró. A través d'aquesta informació, el públic pot conèixer les principals tipologies constructives de pedra seca a la comarca, les principals tècniques, els materials i les eines de treball així com la importància que té com a element vertebrador del territori. Només cal posar com a exemple de la força d'aquest patrimoni, present a bona part de l'Europa meridional, el volum de construccions a l'Alt Empordà, les més antigues de les quals són de principis del segle XVIII. Així, si a la Garriga d'Empordà se'n troben més de mig miler de barraques, a l'Albera se n'han comptabilitzat més de tres mil.

La visita a aquesta exposició és lliure, però també està pensada per ser feta en grups. En aquest sentit, els promotors faciliten que les escoles puguin disposar d'una visita guiada i una part pràctica. «Treballem per posar en valor aquest patrimoni i un d'ells és l'educatiu», comenta Oliva, que afegeix que ja treballen ara per crear una altra mostra dirigida a la Catalunya Central i la Garrotxa.

A l'exposició de Castelló, en un dels panells s'explica que «estudiar el patrimoni existent s'ha anat tornant imprescindible». És per això que particulars, entitats i institucions fa anys que ho fan a la comarca, intentant alhora decidir què s'ha de conservar o refer. Cal afegir que a la mostra es pot veure un mur de pedra seca fet especialment per a l'ocasió, i també audiovisuals per complementar.