El mestre figuerenc Jaume Cristau està convençut que les sardanes acabaran essent una «peça de concert». Amb aquesta filosofia va compondre Garbinet de Sant Feliui sota el lema «Sant Feliu d'en Juli Garreta» la va presentar al 35è premi biennal de composició de sardanes Céret Banyoles dedicat Manel Saderra i Puigferrer. Aquest diumenge passat, a la Salle de l'Union, es van donar a conèixer els noms dels guanyadors entre els cinc finalistes que hi havia. Van ser, concretament, Daniel Gasulla i Francesc Cassú. Jaume Cristau, però, es va endur amb la seva composició el premi del públic després que aquest escoltés i valorés en directe totes les sardanes escollides.

Jaume Cristau, que aquest mes de febrer farà vuitanta anys, no deixa de compondre. Ho fa cada dia i això el fa feliç. Rebre aquest guardó l'ha emocionat no només perquè ha estat el públic qui l'ha fet mereixedor sinó també perquè aquesta sardana l'ha dedicada explícitament a Sant Feliu de Guíxols, poble on hi té molts amics i que el 2020 ostenta la Capitalitat de la Sardana. «Ara tindran una sardana premiada», explica el compositor figuerenc ben satisfet tot afegint, a més, que la composició també està dedicada a Juli Garreta, gran músic i compositor que, segons diu el mestre, «va portar la sardana al món i qui va obrir-li el cel». En aquest sentit, el mateix Ígor Stravinsky va admirar a l'artista català.

Un record pel pare

Un record pel pareAra, Jaume Cristau treballa en una nova sardana dedicada a un poble de la Cerdanya on el seu pare anava a fer palleres quan ell tenia uns 8 anys,el 1947. «Amb el que va guanyar durant un mes treballant allà, em va comprar un violí que va costar 750 pessetes», recorda tot afegint que el seu pare també hauria volgut ser músic com ell però la família no el va deixar. Va ser per això que es va allistar a la Legió on va aprofitar per estudiar música. Quan va esclatar la guerra civil, «va marxar cap a Madrid a defensar la República, era un acèrrim defensor». Allà va ser on va perdre la mà dreta quan li va esclatar una bomba de mà.