Martina Ferrer Sors (Figueres, 2000) diu que quan era petita una de les seves joguines preferides era una càmera. «Podria ser perfectament un indici» de la seva passió actual. Des de fa uns dies l'Espai Creatiu de l'Oficina Jove de Figueres acull una exposició d'aquesta jove figuerenca. Ella la defineix com «un breu recorregut a través dels meus ulls». Es pot veure fins al 15 de novembre.

Quan va començar a interessar-se per la fotografia? Què va provocar-li aquest interès?

Vaig començar un Cap d'Any quan tenia uns 10 anys, quan el meu oncle em va regalar una càmera Sony compacta, que eren les que s'utilitzaven en aquell moment, una càmera que ell ja havia utilitzat abans. La veritat és que suposo que en ser un aparell per mi em va cridar l'atenció i, vaig passar la resta del sopar amb ella a les mans i fotografiant tots els rostres de la meva família. Alhora recordo que quan era ben petita tenia una càmera de joguet que era una de les meves joguines preferides, em cridava molt l'atenció, podria ser perfectament un indici.

Sempre ha fet retrats?

Com ja he dit, el primer contacte va ser fotografiant rostres familiars, i alhora recordo que quan acabava la feina de l'escola agafava la càmera i m'encantava passar temps fotografiant racons de casa. Actualment, ja fa uns anys que dedico el meu temps lliure a retratar especialment rostres, ja que amb el temps i amb pràctica m'he adonat que és el que realment m'agrada.

Ara té diverses fotografies exposades a l'Oficina Jove de Figueres. És la seva primera exposició. Com es va decidir a tirar-la endavant?

Perquè quelcom dins meu em cridava perquè ho mostrés fora del meu cercle d'amistats i família, suposo que és la necessitat que té un d'exposar els seus resultats. Era una petita inquietud que tard o d'hora volia resoldre.

Què hi podem trobar?

Hi trobem 23 fotografies independents unes de les altres, tots retrats. Cadascuna d'elles es caracteritza per quelcom diferent, és a dir, unes m'han conquistat pels colors, unes altres per la llum i les ombres, unes per la mirada del model, per la composició, per les textures, entre altres.

Com definiria l'exposició?

És un breu recorregut a través dels meus ulls, passant per rostres que expliquen quelcom diferent un dels altres, perquè cada retrat té la seva essència. Sense deixar de banda que comparteixen característiques en comú que conformen el meu estil; m'adono que hi ha un cert tenebrisme tant en la gamma de colors com en la mirada, m'encanta provar perspectives diferents i alhora girar la fotografia perquè una mateixa imatge del revés em pot transmetre coses diferents i aparentment més interessants per a mi. També n'hi ha de més dolces, n'hi ha que prioritzo els colors, les llums i les ombres, o que el punt d'interès és la mirada. Les fotografies d'aquesta exposició són independents unes de les altres, amb això vull dir que no conformen una sèrie. No he posat un títol a cada peça perquè m'agradaria que cadascú faci la seva interpretació.

Disposa d'un compte d'Instagram on va penjant les seves obres. Creu que les xarxes socials serveixen d'aparador?

Per iniciar-me penso que actualment sí que serveix, o més que res, és un impuls. Però de cara al futur m'agradaria que no només les xarxes socials fossin la meva galeria.

Acabi la frase: Per mi, la fotografia és...

És el que em mou, fins i tot moltes vegades la meva veu. La fotografia m'enriqueix com a persona, no només artísticament parlant. La fotografia és un mitjà d'expressió.