El Jardí acull aquest divendres Una gossa en un descampat. Guardonada als Premis de la Crítica 2018 i als Premis Butaca 2019, l'obra parteix d'un text autobiogràfic de Clàudia Cedó (Banyoles, 1973) Clàudia Cedó (Banyoles, 1973)per explicar la història de superació d'una parella que, com tantes altres, ha d'afrontar el fet de parir una criatura morta i aprendre alguna cosa d'aquesta circumstància, arribant a trobar la bellesa de l'acceptació, dins el dolor, un tema tabú «del qual feia molta falta parlar». assenyala la dramaturga.
Abans de la funció, aquest dimarts passat, ha participat en una taula rodona al voltant del tema de l'obra.
Sí, jo crec que sempre va bé fer aquest tipus de xerrades perquè apropes més el tema i com que tot plegat és fruit d'una experiència personal va bé compartir-ho. Després de la funció hi haurà un col·loqui.
Com diu, parteix d'una experiència personal, quan decideixes escriure l'obra?
El setembre de fa dos anys jo estava embarassada de cinc mesos i el vaig perdre i arran d'haver viscut tot el que suposa, ja que has de passar per un part, vaig tenir la necessitat d'explicar-ho. Llavors jo era la dramaturga resident de la sala Beckett i havia d'escriure d'un altre tema, però vaig decidir parlar sobre això, era el que necessitava en aquell moment. També tenia ganes de compartir-ho i de parlar-ne, perquè a mi ningú me n'havia parlat abans i vaig pensar: com és que això no ho expliquem? Tenia ganes de parlar d'un tema que era molt tabú.
En els darrers temps, creus que s'està trencant aquest tabú?
En general sí, sobre aquest i altres temes semblants. Estem en un moment en què les dones creadores estem parlant de temes que ens importen i que ens remouen. Penso en les il·lustracions de la Paula Bonet o ja abans que jo la Gemma Brió amb Llibert. És important que mostrem diverses maternitats, no sempre les mateixes, que puguem reflectir a la ficció diferents maneres de ser mare.
És una obra dura?
És una obra que té molta llum. Aparentment el tema és dur, però en realitat tracta de trobar llum a aquestes experiències dures que ens toca viure, intentar trobar bellesa en aquests descampats que -aquest és el meu, però cadascú té el seu- que ens toca travessar a la vida i que contenen bellesa encara que no ens ho sembli.
Molts reconeixements per a una obra molt personal, com ho ha viscut?
Ha estat molt emocionant, des dels Premis Butaca, els de la Crítica i molts premis que ha rebut així com la resposta del públic, tot això et dona una sensació que calia parlar d'aquest tema. He notat molt la comunitat al meu voltant. Ha vingut molta gent a veure l'obra, sempre acaba aplaudint dreta i s'emociona i venen a parlar amb tu després i d'alguna manera et fan veure que allò que has passat no és un dolor que la teva comunitat no reconegui o no entengui. És bonic que tant els actors com tot l'equip han acabat empatitzant molt amb la història i fent empatitzar el públic.
Trobar l'actriu principal va ser difícil?
La direcció és de Sergi Belbel. Ell ha fet el càsting i tots dos anàvem compartint el procés. De seguida vam tenir molt clares la Maria Rodríguez i la Viky Luengo. Ara hi ha un canvi i la Vicky no pot estar a Figueres, però torna al gener quan l'obra arriba a Madrid. En el seu lloc, a Figueres, hi ha la Míriam Montlleó.
L'obra va fent recorregut.
Sí, l'han traduït al castellà, a l'anglès, al francès, a l'italià i al polonès. L'han traduït i han fet lectures, de moment.
A Figueres també veurem Tortugues: la desacceleració de les partícules, que mostra un registre molt diferent.
Sí, és molt diferent, perquè és una comèdia. El que passa és que a Una gossa en un descampat també hi ha comèdia, que la gent tampoc s'espanti. Es tracta també que puguem trobar humor a tots els moments de la vida.
De quina manera la seva formació com a psicòloga influeix en la seva obra?
Faig teatre des que tenia deu anys i sempre ho he anat compaginant. Vaig treballar de psicòloga a la presó i després en un centre per a persones que estaven superant una drogoaddicció. Després vaig començar més a escriure i dirigir. Són dues professions que tenen un interès a saber com funciona el comportament humà, el pensament i tant un dramaturg com un psicòleg estan interessats en això. De fet el projecte Escenaris Especials que fem a Banyoles i a Girona barreja psicologia i teatre. La idea és utilitzar el teatre com una eina per treballar aspectes pedagògics i per fer espectacles que després es programin en teatres perquè a l'escenari s'hi vegi reflectida la diversitat que hi ha a la societat.
La Cate va acollir aquest dimarts passat la projecció Sense batec del programa 30 minuts de TV3 i, posteriorment, taula rodona amb Clàudia Cedó i Irene Blay, directora del documental entre altres participants. Diòptria col·labora projectant aquest dijous dia 24 a les 20.30 hores Els dies que vindran, un film que mostra els nou mesos de gestació real de l'actriu Maria Rodríguez Soto, actriu també protagonista a Una gossa en un descampat, i el procés de vivència amb la seva parella, l'actor David Verdaguer. L'acte es fa a Cinemes Las Vegas.
