Molta gent viu d'esquena als somnis. Molta d'altra els escolta amb atenció. Això és el que va fer l'escriptor rus Vladimir Nabokov (1899-1977) el 14 d'octubre de 1964 quan va iniciar un experiment curiós seguint les pautes del filòsof John Dunne. Durant quatre mesos, en despertar-se, Nabokov, que patia d'insomni crònic, anotava tot allò que recordava haver somniat amb l'objectiu de provar que el temps pot anar enrere. Aquest registre de somnis, seixanta-quatre en total, acompanyat de les seves impressions i l'estudi crític posterior sobre la seva obra, l'acaba de publicar en primícia l'editorial de Terrades, WunderKammer, sota el títol «Sueños de un insomne» dins la col·lecció Áurea.

El llibre, presentat recentment al Liberisliber de Besalú al costat d'un recull de contes de Nabokov, «Senyals i símbols» (Godall), aporta detalls interessants al voltant de la vida del mític creador de «Lolita« i «Ada o el ardor», i més si es té en compte que molts dels arguments dels seus llibres van ser producte de somnis. L'editora Elisabet Riera comentava, aleshores, que aquesta part màgica i misteriosa que reflecteix «Sueños de un insomne» «connecta totalment amb WunderKammer, on tenen cabuda rareses i tot un univers on els somnis són una peça central». Riera va explicar com es va assabentar fa un any de la troballa «màgica» de cent divuit targetes Oxford manuscrites per Nabokov, fins aleshores dipositades a la New York Public Library dins un arxivador. Les targetes no només retornaven a l'univers Nabokov i «a una part intímissima» d'ell i «a la seva fe que hi havia una veritat rere els somnis», sinó també al de John Dunne, un filòsof la teoria del qual va fascinar altres creadors com Huxley o Borges.

Malgrat el vessant més esotèric, «Sueños de un insomne»e no deixa de tenir un gran valor científic. Cal tenir present que Nabokov era entomòleg, un estudiós dels insectes, fascinat per les papallones. Per aquest motiu, les anotacions són extremadament detallistes. La cotraductora del llibre, Valerie Miles, comentà com «qualsevol persona que entri en el món Nabokov pot sentir aquest subsòl permanent de màgia i de percepció d'existència sense temps». Per ella, l'escriptor coexistia amb la paradoxa de ser «un científic que també entenia la percepció com quelcom màgic i en aquesta paradoxa hi trobem la seva genialitat».

Auguris, premonicions

Auguris, premonicionsValerie Miles assegurà que Nabokov «odiava Freud» perquè tothom creia que va ser ell qui va començar amb la idea dels somnis. Miles va aprofitar per mostrar «La interpretació dels somnis», el llibre més antic sobre el tema datat del segle II dC, obra d'Artemidor. Ell ja parlava que els «somnis són auguris». Nabokov també ho creia. De fet, ho va viure en pròpia pell quan de ben petit va somiar amb ell i el seu pare, anys més tard assassinat, caçant una papallona groga que, tot seguit, s'escapà. Quaranta-cinc anys després, ja vivint a Arizona, la mateixa papallona se li aparegué i «s'adonà que era la mateixa papallona». Aquesta teoria dels somnis la va traslladar a la seva producció literària. «Una part de Lolita podria ser fruit d'un somni», reconeixia la traductora. També ho són els contes recollits per Godall i traduïts per Marta Nin. Per Miles està claríssim que després de llegir «Sueños de un insomne», tot lector de Nabokov, a qui titllà «d'ésser màgic», s'endinsarà en els seus llibres «d'una altra manera, els entendrà millor». Nabokov era un «autor de símbols».

L'editora Elisabet Riera, a la dreta de la imatge, i al seu costat, la traductora Valerie Miles. Foto: Cristina Vilà.

En aquest volum, dividit en cinc parts, s'arriba a la conclusió que l'escriptor «no creia en el temps» i que defensava la idea del déjà vu, és a dir, que certes vivències són somnis premonitoris que hem oblidat. «Vivim el que hem somniat», confirmà Miles tot afegint que «és una idea preciosa». «Nabokov reivindica que en els somnis som lliures, és un lloc oníric que ningú pot controlar, el racó més subversiu on el món oníric i real es freguen i en aquest fregament, allò oníric cau en el vessant real», explicà la traductora. Tot això és possible, sens dubte, perquè, a parer de l'escriptor, «el temps no existeix com el pensem, el temps és circular».