L'aparició de tres fosses familiars totalment completes, amb diferents individus d'edats diverses i de la mateixa família, han aparegut durant la darrera campanya d'excavacions al solar nord de la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries. «Les fosses estan molt ben ordenades», reconeix la directora de les excavacions, l'arqueòloga Anna Maria Puig. Amb elles, els experts poden anar resseguint les diferents etapes d'aquest cementiri modern que va entrar en desús durant el primer terç del segle XIX, i fixar la cronologia de tot aquest espai.
Aquesta no és la primera vegada que es localitzen restes antropològiques individuals en aquesta zona al voltant de la Basílica. No és estrany, ja que aquí s'hi trobava ubicada l'antiga necròpolis altmedieval, de la qual, en les anteriors campanyes ja es va resseguir la seqüència d'ocupació, entre mitjans del segle VIII i principis del IX dC. Sí que és el primer cop que es troben «successives inhumacions agrupades en un mateix espai». «Segurament es tractava de la cripta de la família on anaven enterrant els diferents membres», diu Puig tot afegint que també han trobat individus «els uns sobre els altres», quelcom que potser respon a una mort molt propera en el temps o a una mare morta en el part amb el seu nadó. Ara, un cop extretes les nombroses restes antropològiques trobades, els arqueòlegs enceten una «fase d'estudi» per si obtenen determinants interessants. Per a Puig, la troballa és molt satisfactòria perquè «el conjunt és un bon exemple de cementiri modern molt ben conservat».
Un crim al cementiri
Un crim al cementiriPrevi aquests treballs, els arqueòlegs partien d'una documentació històrica que certificava «la reforma profunda de l'antic cementiri a causa d'un fet de sang, és a dir, un crim» a mitjans del segle XVII. Ara les excavacions han avalat l'anul·lació d'aquest cementiri ubicat al costat sud i el seu trasllat a la zona nord on aquests dies han estat excavant l'equip liderat per Puig. «Aquest cop hem vist molt bé els diferents nivells que condicionen el terreny d'aquest cementiri modern que començaria al segle XVII fins al primer terç del XIX quan el lloc s'abandona i hi deixen d'enterrar», apunta l'arqueòloga que afegeix que durant les anteriors campanyes, ja havien constatat aquest fet «però estava molt malmès».
Aquesta campanya d'excavacions arqueològiques s'ha dut a terme a la zona de l'aparcament de terra per vehicles ubicat al costat nord de la Basílica, just a la base del campanar principal i de la Capella de la Sang.
