Les paraules superació i afecte es repeteixen quan la ballarina Pilar Sánchez explica que des de fa un parell d’anys es dedica a fer classes de flamenc inclusiu per a persones amb discapacitat intel·lectual i física. Els tallers formen part de la iniciativa que la Fundació Altem de Figueres promou entre els seus usuaris, un cop per setmana des de fa ja més d’una dècada. «L’activitat sorgeix d’una demanda que existia al mateix centre i actualment és una de les que més agraden, perquè les persones que hi participen ja han agafat molta confiança», destaca Belén Jiménez, responsable de lleure de l’Altem.
Un cop per setmana les flamenques de la Fundació, aquesta temporada són tot dones, gaudeixen del ball i de la força del flamenc per superar els seus propis límits. «Han de fer un esforç més important que la resta de persones, però la satisfacció que senten és màxima i no deixen de somriure en cap moment». Quan va néixer aquesta activitat, un dels objectius era que les persones amb discapacitat milloressin la seva qualitat de vida amb el flamenc i que s’ho passessin bé. Tothom pot aprendre a ballar i únicament varia el ritme i temps d’aprenentatge, constata Sánchez.
El que més els agrada és posarse les sabates de taló, vestir-se de sevillana sentir l’alegria de la música: «Es transformen». El flamenc és un exercici molt positiu per a tothom, però especialment en el cas de les persones amb dificultats és una eina que ajuda a millorar els problemes de mobilitat i coordinació, convida a moure diferents zones del cos i també a treballar la memòria. A la vegada, demostra que hi ha moltes maneres d’expressar-se. Jiménez considera que es tracta «d’una activitat molt normalitzada: formen part del grup de ball d’una escola, surten cada setmana a ballar, comparteixen espai i temps amb la resta de persones del centre i es reforça la vinculació de pertànyer a un grup d’iguals». Aquest sentiment es reforça més que mai durant l’actuació de fi de curs. Trepitjar l’escenari és un moment de màxima felicitat, observa la seva professora. L’escola de dansa i música Pilar Sánchez de Figueres aposta pels espectacles integradors i «aquesta actuació és una de les més gratificants». Un altre dels moments àlgids de l’any és quan actuen a la Caseta d’Andalusia, per Fires i Festes de la Santa Creu.
Més enllà de l’art
Apropar l’art a persones amb dificultats ha estat per a Sánchez un desafiament: «Treballes amb discapacitats diverses i de vegades penses que no tens les eines suficients, però són alumnes molt disciplinats i responen molt bé durant les classes». El caràcter afable de la ballarina és un bon bàlsam en algunes situacions: «No els agrada sortir de la seva zona de confort ni canviar de mestre, necessiten un ambient de calma i d’afecte, i això ja és garantia d’èxit per assolir els millors resultats».
A banda de participar en un treball artístic, Pilar va més enllà i considera que es tracta d’una activitat terapèutica. Des de l’Altem es viu amb molta satisfacció la feina feta durant els anys, fins i tot quan comença el curs i quan s’acaba es constata una clara evolució, diu Jiménez: «Hi ha un aprenentatge cognitiu, motor i físic molt important. Pel fet de tenir una discapacitat física o psíquica adquirida, aquestes persones tenen més dificultats, però hi ha un treball molt intens i entre unes i altres s’acaben ajudant: hi ha molta cooperació», recalca Jiménez.
Per a la ballarina Pilar Sánchez: «L’experiència d’ensenyar flamenc a aquest grup és molt valuosa i l’enriquiment és mutu. S’ho passen tan bé que quan surten de la classe ja pregunten quin dia han de tornar».
L’activitat es duu a terme els dilluns i serveix per mostrar que moltes vegades els obstacles els posem nosaltres, perquè les persones arriben on volen quan ningú els posa un límit i això és el que Sánchez intenta inculcar.
