Joan Armangué: «L'obra de Josep Puig Pujades manté plena vigència avui en dia»

Fa unes setmanes va ser al centre penitenciari Puig de les Basses per presentar el llibre. Quines sensacions va tenir?

Va ser un acte molt especial. Van anar-hi prop de cinquanta interns de diversa tipologia i tots molt interessats, no tan sols escoltant, sinó també en un col·loqui que es va allargar més d'una hora. Es va parlar del que havia significat per a Puig Pujades l'any i escaig de presó i les vivències que havia patit. Ell deia que la privació de llibertat és la més gran pobresa.

Va assistir-hi Dolors Bassa

No, estava indisposada. Fa un any, però, vaig anar-la a visitar juntament amb la Maria Mercè Roca. Vam estar dues hores llargues parlant. Després, llegint el llibre de Puig Pujades, veus les grans semblances que hi ha entre les dues situacions tot i els vuitanta anys de diferència. A la Dolors Bassa, el que li permet més evadir-se de la privació de llibertat són tres coses, que també Puig Pujades explica en el llibre com l'aire de llibertat que podia respirar: les comunicacions, la lectura i l'escriptura.

Com la va veure?

Forta, serena, amb moments de defallença. Aquell dia, però, estava amb una gran força i il·lusió per sortir-ne, cosa que també explica Puig Pujades en el llibre. Només li dedica un capítol a la política. La resta estan dedicats a la vida quotidiana dins la presó.

Tot ell fou escrit a la presó?

Sí, durant els primers mesos, des de l'octubre de 1934 fins a l'abril de 1935, a la vella presó provincial de Girona. Després li donen, per raons de salut, un parell de mesos de presó atenuada a casa seva, per més tard tornar a ingressar fins a ser alliberat el febrer de 1936.

Puig Pujades escrivint a la vella presó provincial de Girona. Arxiu Patrimonial Puig Pujades (Adela Garrido)

Va ser injust que anés a presó.

Va ser pels fets d'octubre de 1934. Hi ha moltes diferències amb els fets d'octubre del 2017, entre altres coses perquè en el 34 hi va haver violència i morts en un costat i en l'altre. A ell l'acusen d'inductor. Quan l'exèrcit entra a l'edifici de la Generalitat a Girona, hi ha un tret que mata el comandant major i a ell l'acusen de ser el responsable polític. L'altra diferència és que aconsegueix la llibertat després d'un consell de guerra, on és condemnat a trenta anys de presó. El Front Popular, però, guanya les eleccions a Espanya i el d'Esquerres a Catalunya tenint com a primer punt del programa l'amnistia. I és alliberat.

Això també és diferent de la situació actual.

Sí, ara ningú parla d'amnistia obertament fora de Catalunya.

Com descriu la presó Puig Pujades? Crec recordar de la tesi doctoral d'Anna Teixidor

Podria ser perquè en aquells temps no hi havia tant de reglament com avui en dia. Les condicions eren molt més precàries. Ell la qualifica de bruta, abjecta i pudent. Tres qualificatius molt negatius. Però, per contra, hi havia molta més permissivitat amb les comunicacions que es feien matí i tarda, a rebre paquets de fora. Amb el temps, la reglamentació ho ha anat restringint.

Per què creu que Puig Pujades va tenir la necessitat d'escriure «Ell, a la presó»?

El llibre l'escriu en tercera persona. A Puig Pujades l'hem conegut més com a polític, però també era un gran escriptor. I aquest llibre no només té una plena vigència, sinó que és d'una gran qualitat literària i riquesa lingüística. La crítica del país el reconeixia com un dels grans escriptors catalans del moment. L'afany d'escriure, per ell, era una necessitat i una evasió dins la presó. A més, aprofita aquest temps de reclusió per llegir i, per descomptat, escriure.

Aquesta seva faceta de literat caldria ser recuperada.

El 1985 es va reeditar «Vida d'heroi», que és la biografia que va fer de Narcís Monturiol. «Ell, a la presó» és el segon llibre que es reedita i aquest és d'una qualitat literària enorme. Ben aviat veurem la representació d'una obra de teatre seva. És a dir, com a escriptor és un personatge a recuperar, una part de la seva obra continua tenint plena vigència avui en dia.

Què hi trobarà el lector a «Ell, a la presó»?

El dia a dia en el centre, els moments viscuts, els sentiments que li afloren en els dies tenebrosos que hi passa tancat. Ell descriu quan arriba a la presó, les sofrences, el company de cel·la, com sent cantar l'Àngelus, flors a la presó, la gitana de la presó que és un capítol molt maco que és una gitana que té el marit reclòs i es passa el dia al carrer esperant l'hora de comunicació per fer-li arribar el menjar. També descriu el paisatge que veu tot i que no devia veure tot el que explica; el lèxic de la presó; els sorolls que s'hi senten; el Nadal; les cartes que li permeten comunicar-se; les festes tradicionals; l'aniversari de la República. Els dos darrers capítols els dedica a quan surt de la presó i l'arribada a la llar. És un llibre molt recomanable.

Quan surt té una rebuda espectacular a Figueres.

Sí, ell vivia al carrer Girona, cantonada amb Joan Maragall, i és rebut al carrer ple. I l'endemà es fa un acte a la seu del seu partit, la Federació Republicana Socialista de l'Empordà adherida a Esquerra Republicana, just a la primera planta del Cafè Royal, i hi fa un discurs davant centenars de persones congregades a la Rambla. És quan pronuncia el «Visca la República!», que ara seria com dir «Visca la Constitució!» o visca el sistema imperant. Difícil que es digui, oi?

«Ell, a la presó» es publica el 1938. Un mal moment, no?

Sí, estem en plena guerra civil, però va rebre crítiques literàries molt positives i elogioses. La difusió, però, no devia ser com en una situació normal.

Portada de la reedició del llibre «Ell, a la presó» de Josep Puig Pujades.

Conté un pròleg de Carles Rahola

Els dos eren referents, un a Girona, l'altre a Figueres, i eren el pont intel·lectual i cultural entre les dues ciutats a la seva època.

Vostè ho proposà als editors de Cal·lígraf de reeditar-lo. Però com hi va accedir?

Remenant en el fons Puig Pujades, que custodia la seva neboda, em va ensenyar el llibre que ell tenia a la seva capçalera i me'l va deixar perquè el llegís. La veritat és que la lectura em va captivar.