Eudald de Juana (Navata, 1988) observa i escolta amb timidesa i satisfacció velada les paraules i reflexions que Laura Cornejo i Pere Parramon dediquen a la seva obra. Són els comissaris de l'exposició que ha produït el Museu de l'Empordà de Figueres, dins el seu compromís amb artistes joves, i que situen l'art escultòric de De Juana en protagonista, acompanyat de disset artistes més «que han estat convidats a dialogar amb ell». Amb Eudald de Juana i la transgressió de la forma, inaugurada la setmana passada i que es veurà fins al 12 de gener, i el setembre del 2020 al Museu de la Garrotxa, a Olot, la voluntat és que el públic connecti amb el passat de l'artista i, alhora, «mostrar la seva transformació i el gir que està fent per anticipar nous espais estètics». Aquest divendres, a les 8 del vespre, es fa la primera visita comentada a càrrec dels comissaris i dissabte la primera activitat familiar, Esculturant, on es proposa descobrir les escultures de l'artista i dissenyar-ne de noves per a diferents espais de l'Empordà amb materials diversos.

Figueres, Barcelona i Florència han estat els escenaris de De Juana fins que, fa pocs anys, va retornar a casa, a Navata, on té ara el seu taller. «Aquí, amb tot aquest espai exterior per crear, puc evadir-me i recobrar idees que ja tenia amb tot el coneixement que he pogut aprendre», diu l'escultor. Per a Laura Cornejo, aquest temps De Juana ha begut de «paràmetres més academicistes de la tradició clàssica i s'ha decantat per la representació de la forma humana». Malgrat la joventut, l'artista «ha demostrat un grau de professionalització i una capacitat de fer evolucionar una carrera futura». Per als comissaris, el més interessant no és només «la qualitat tècnica i estètica» sinó «els nombrosos interrogants i plantejaments contemporanis i reflexions socials que desplega en la temàtica del cos i en la seva representació».

Eudald de Juana amb dues de les seves creacions. Foto: Conxi Molons.

L'exposició vol ser, doncs, un recorregut, no cronològic ni convencional, pel que ha donat, fins al moment, aquesta trajectòria. No és una mostra individual i tampoc col·lectiva, sinó un híbrid de les dues «per generar un discurs més ampli entorn del cos». Així, els nou àmbits temàtics que la componen aborden un aspecte concret de l'obra de De Juana i, a partir d'ella, peces de disset artistes més hi dialoguen des de disciplines diferents. «Per mi és com redescobrir coses que ja he fet, moltes des d'un vessant més intuïtiu i que ara, amb el temps, m'adono de conceptes que eren allà i dels quals no era conscient», assegura De Juana orgullós en veure una peça de la seva mare, Mar Gorriz, una artista que, per descomptat, «m'ha influït». També destaquen obres recents i inèdites, entre elles la que ha creat per al Museu de l'Empordà, Meteor, personatges que «col·lapsen, s'integren i conflueixen». Uns personatges que tenen l'empremta de De Juana, allò que definitivament cerca l'artista, un estil propi i «reconeixible».

Visita al taller de l'artista

Visita al taller de l'artistaJa fa temps que les exposicions del Museu de l'Empordà van acompanyades d'activitats complementàries que cerquen apropar els continguts al públic. En aquest cas, s'ha programat un cicle de conferències molt complet on participaran els acadèmics Lluïsa Faxedas, Rafael Argullol, Cristina Rodríguez i els mateixos comissaris. També s'ha previst, per al 20 de desembre, una taula rodona. No faltarà tampoc una activitat familiar i visites comentades, entre elles una que farà el mateix artista a persones sordes i/cegues, una experiència que ja s'ha realitzat anteriorment. A més, com a novetat, el mateix escultor De Juana obrirà les portes del seu taller-residència, que comparteix amb el també artista Pau Marinel·lo i on fa classes d'escultura, ubicat a l'Espai Geode de Navata. Aquesta visita tan personal, que cal reservar, es farà el diumenge 27 d'octubre a les 12 del migdia.