Malgrat el cansament evident, Miquel-Àngel Codes respirava satisfet diumenge al matí. Les dues places a l'entorn de l'església de Besalú eren plenes de públic -lectors voraços amb ganes de comprar- que anava «saltant» d'un estand a un altre escoltant el que els «savis i modestos» editors els suggerien tot cercant allò que més els complagués. El tu a tu era directe, sense interferències, obert, fluid, qualificatius amb els quals també podríem qualificar aquesta fira d'editorials independents, Liberisliber, un petit reducte de llibertat de pensament que, en els deu anys que té de vida, s'ha convertit en un inmens aparador editorial.
Una dècada ha passat com un esbufec però Codes i el seu equip de voluntaris -molts d'ells molt joves- els han viscut amb duresa. No ha estat fàcil arribar fins aquí. Malgrat demostrar, any rere any, que aquesta fira té caràcter i personalitat, que ha fet forat entre els editors -hi ha llista d'espera-, les institucions del país no ajuden massa, més aviat posen entrebancs totalment incomprensibles. Els organitzadors, però, segueixen batallant i oferint, cada any, més i més. El sector els ho demana, també els autors que, aquí, se senten ben acollits, com a casa.
Carme Fenoll amb els consultors Bernat Ruiz i Txetxu Barandiaran, a l'escenari principal.
La fira d'aquest any ha tingut moments molt intensos. Un d'aquests, a mode d'exemple, va ser una taula rodona, a l'escenari principal, coordinada per l'experta bibliotecària i gestora cultural Carme Fenoll amb els consultors Bernat Ruiz, que acaba de publicar el llibre «Desencadenats», i Txetxu Barandiaran. Durant el debat es va parlar, entre altres qüestions, de la necessitat que tenien les editorials «de cooperar per competir» però també «del forat negre que és la distribució». «Ens movem entre projectes artesans amb un suport de lògiques industrials», comentà Barandiaran. Això, segurament, ho haurien subscrit tots els editors presents a la fira. En uns temps en què «editar un llibre és més barat que fa uns anys», en què el mercat està supersaturat, potser cal, com apuntava Ruiz, «una reconversió». Cap a on? El debat resta obert.
