Entre les temences que més sotgen a alguns artistes és que la seva obra resti amagada rere quatre parets o bé, en el pitjor dels casos, totalment en l'oblit. Joan Paradís (1941-2019) també era d'aquests artistes. Ell volia, com recorda la seva filla, Cristina Paradís, que tothom pogués accedir-hi. Ara, gràcies a la complicitat establerta amb els Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres, això serà possible, ja que una de les tres sales de l'entitat servirà com a espai d'exhibició permanent, encara que no definitiva, de l'obra de l'artista. L'objectiu de la família, a més llarg termini i sense imposar-se presses, és crear una fundació que protegeixi i estudiï la producció del pintor.

La vintena d'obres de gran format i dibuixos que s'exhibiran a partir del divendres 11, quan es farà un acte oficial d'obertura pública a dos quarts de vuit de la tarda, serveixen per recórrer bona part de la trajectòria de Paradís i entendre millor la seva evolució: des dels inicis més figuratius i acadèmics fins a peces més recents, creades els darrers anys, i on es veu la traça minimalista. Cal dir que Paradís, a qui la seva filla qualifica «de dibuixant extraordinari», va estar actiu fins al darrer moment i, fins i tot, va ser protagonista d'una exposició a la galeria Ventós. Totes les obres que formen part d'aquesta exposició al castell pertanyen a la col·lecció que preserva la família així com també la que conservava el mateix artista.

Cristina Paradís explica que, a l'hora d'escollir l'emplaçament per mostrar les obres es van debatre entre diferents llocs. «Vam pensar en l'Escala, perquè la seva família era originària d'allà; també en Albons, el poble de l'àvia però, finalment, vam decidir Figueres perquè era on ell feia vida i la ciutat que estimava», comenta Paradís. Dins aquest escenari, el castell de Sant Ferran s'erigia com una elecció brillant. «El castell és un lloc molt bonic i l'associació dels Amics han demostrat que tenen un sincer interès per l'art», confessa la filla de l'artista.

El vicepresident dels Amics del Castell, Damià Abella, assegura que Joan Paradís «és un pintor molt important de Figueres, que forma part d'una generació d'artistes molt bons». Abella recorda que la seu dels Amics és molt concorregut i que, com a mínim, organitzen una activitat cultural al mes que mou centenars de persones. El vicepresident assegura que presentant l'obra de Paradís ajuden a fomentar «la seva contemplació». Per a la filla de l'artista, aquesta exposició pot ser «un granet més» per animar la vida cultural de Figueres.

En aquest sentit, disposar d'aquesta sala al castell de Sant Ferran amb l'obra de Paradís ajuda a tenir una visió molt més àmplia, si tenim en compte que el Museu de l'Empordà de Figueres només disposa d'una peça de l'artista, «Retrato del Yo» (1961). Tot i ser molt emblemàtica, una sola obra, com recorda Cristina Paradís, no pot definir una trajectòria tan àmplia. Val a dir, a més, que la sala no només s'obrirà durant els actes dels Amics, sinó que també hi haurà possibilitat d'organitzar actes entorn de l'artista o que hi accedeixin alumnes de centres escolars, prèvia cita concertada.

Estudi sobre l'artista

Estudi sobre l'artistaA l'acte de presentació, a banda de Cristina Paradís, també hi participarà Maria Carreras, estudiant d'Història de l'Art de la Universitat de Girona (UdG) que està duent a terme un estudi sobre l'obra de l'artista. Una de les sorts que té Carreras, que no va poder-lo conèixer, és que Joan Paradís era, segons la seva filla, un home molt metòdic i ordenat que conservava un munt de documentació al voltant de la seva producció.

Cristina Paradís és la filla de l'artista i la directora de l'Acadèmia Àurea. Foto: Eduard Martí.

«El meu pare volia que la seva obra pervisqués i que fos cuidada»

«El meu pare volia que la seva obra pervisqués i que fos cuidada»Aquesta exposició hauria agradat al seu pare.

Sí, molt, perquè ell tenia interès que la seva obra pervisqués i que estigués cuidada. L'obra és comunicació, el pintor, quan treballa, comunica, té alguna cosa a dir i, si no hi ha el receptor, el procés queda a mitges.

Era un artista que no va deixar mai de crear.

Sempre va mantenir el caliu del procés creatiu. A casa sempre el veia fent coses. A la sala d'estar hi tenia una taula de treball.

La selecció d'obres, com s'ha fet?

Pensant en l'espai, que és molt diàfan, amb sostres alts. També les parets són de pedra, però neutres. El lloc és fantàstic.

Però no serà l'emplaçament definitiu de l'obra.

No, però, què significa per sempre? De moment, la durada serà tan llarga com ens ho permetin les circumstàncies.