El poeta Joan Brossa qualificava la seva passió pel transformista Leopold Frègoli (1867-1936) «d'ancestral». Per a ell, l'espectacle de Frègoli representava «l'ànima del teatre». Això el va dur a aplegar, al llarg de tota la seva vida, una nodrida col·lecció d'objectes i documentació vinculats amb l'artista italià que, encara en vida, va cedir en comodat a l'Ajuntament de Barcelona amb la condició que fos gestionat i conservat pel Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres. Ara, coincidint amb l'Any Brossa, aquest centre museístic, exhibeix a la Sala Oberta bona part d'aquest singular fons que, fins ara, reposava al magatzem.

«Quan Brossa es va assabentar que el meu avi l'havia vist a Barcelona ho va valorar molt», recorda el director del Museu del Joguet, Josep Maria Joan, qui va conèixer Brossa el 1959, amistat que va mantenir fins a la seva mort. Frègoli va actuar arreu del món i, per descomptat, a la capital catalana. De fet, va ser el primer lloc a fer-ho fora d'Itàlia el 1894 i va visitar-la en diverses ocasions fins al 1922, convertint-se en «un ídol de masses». El que ell oferia sobre l'escenari era totalment insòlit en aquella època. A banda de les transformacions, incloïa l'ús de nombrosos enginys mecànics per efectuar els vertiginosos canvis de personatges. També va incloure un dispositiu dels germans Lumière amb el qual interpretava curtmetratges que es veien durant l'espectacle.

Entre el material que s'exhibeix a l'exposició, que es veurà fins al 24 de novembre, destaca una quarantena de fotografies de Frègoli on se'l veu fent diferents papers, llibres, cartells d'espectacles, postals, màscares, discos de pedra on Frègoli canta i, fins i tot, el seu autògraf datat del 16 d'abril de 1905. Aquesta peça és l'única que pertany a una col·lecció particular, la de Joaquim Casas Botey.

A més, la mostra també inclou el visionat d'algun fragment d'aquells curts que va gravar Frègoli on es veu, com diu Josep Maria Joan, «l'escena d'un saló amb dues portes per on entrava i sortia ja vestit d'una altra cosa». El museu disposa de més material audiovisual, però el mal estat impedeix mostrar-lo. Tot i això, és molt interessant, ja que es veu l'òptica del públic i des de rere l'escenari amb tots els ajudants que necessitava per fer els canvis.

Brossa, evidentment, no el va veure mai en acció, però sí alguns imitadors, com Fregolino, a qui també va conèixer i esmentà en el llibre Brossa x Brossa, de Lluís Permanyer. Fa un temps, un altre gran transformista italià, Arturo Brachetti, va visitar el Museu del Joguet de Figueres, interessat per la col·lecció sobre Frègoli. I com si el cercle es tanqués «es dona la circumstància que Brachetti havia conegut Brossa».

Al museu també es poden veure els dibuixos originals que va fer Tàpies per al llibre Frègoli. A tall de curiositat, al web Todo Colección es ven el llibre del projecte original amb anotacions manuscrites d'ambdós artistes per 10.000 euros.